Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

Sense informació no hi ha opinió

De vegades em vénen flashbacks, d’aquells records de moments puntuals i aparentment sense importància. Instants, però, que queden clavats a la memòria per tota la vida. És el cas d’un dissabte d’hivern de fa un parell anys. Eren les 8 del matí d’un dia laborable i jo estava assegut a la terrassa d’un bar, prenent el meu cafetó –també conegut com l’eina per remeiar les becaines inesperades a les classes d’economia.

Un senyor reposava sobre una de les taules del local, tot llegint el diari i, alhora, mantenint una xerrada amb un parell de persones més. Al poble, les cares sonen. I jo sabia que la fama que tenia aquell senyor no era precisament la d’un home assenyat i amb una vida fitness i saludable. Més aviat al contrari. 50 i llargs anys, un look molt vintage, molta vida i semblances amb en Sabina, però probablement sense haver assolit l’èxit del cantautor de 19 Días y 500 Noches.

Jo tenia prejudicis, tot s’ha de dir. Feia com si llegís el diari, i de fet el llegia, però una frase d’entre totes les paraules que es van creuar en aquella conversa va trencar les barreres de la meva concentració. “Sense informació no hi ha opinió”. No sabia de què parlaven, i tampoc m’interessava. Però aquesta frase que va dir l’home em va fer reflexionar.

Quants cops opinem sense estar ben informats? Potser la resposta és “sempre”. Mai podem estar informats de res en la seva totalitat. Sempre existiran variables, per petites que siguin, que ometem involuntàriament, i que impedeixen formar una opinió basada en la realitat. Perquè l’única realitat és que la desconeixem, la realitat. Pensem que la cosa va de la veritat, però aquí l’únic que és cert són les perspectives, les diferents visions d’un mateix joc.

Això em fa pensar molt sobre l’home que va deixar caure aquesta quote. He de reconèixer que, al principi, em va sobtar que algú amb les pintes d’aquell senyor digués el que ell va dir. Ara, després de reflexionar, entenc que durant tot aquest temps he estat tenint una percepció d’ell incomplerta, una simple perspectiva buida. Molt allunyada de la realitat. Ell no és el “borratxo del poble”, ni un “pobre”, ni “ha tocat fons”. Abans que res és una persona, amb cor i actituds exemplars que disten molt de l’absolutisme que caracteritza la nostra societat. Com va dir aquell matí d’hivern, “sense informació no hi ha opinió”, i nosaltres només fem que opinar com si ho sabéssim tot. I ara, qui ha tocat fons?

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat