Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

Amb el menjar no es juga!

Molts estareu assabentats de l’enrenou que l’avantprojecte del nou Decret de menjadors escolars de Catalunya ha provocat ens els darrers mesos entre la comunitat educativa i les AMPA/AFA del nostre país. El Govern està treballant des de fa anys en la modificació de la regulació dels menjadors de la nostra escola, atès que aquesta no es modifica des de 1996. S’entén la necessitat d’adaptar-la amb el pas del temps, però cap a on va dirigida aquesta nova disposició? 

El conseller Bargalló i el seu equip han proposat licitar el servei de menjador dels nostres fills sota el pretext de millorar la qualitat educativa, potenciar la qualitat alimentària, garantir la transparència en la contractació i assegurar la participació efectiva de les AMPA/AFA. Disculpi, conseller, però no li compro. 

La qualitat educativa dels menjadores escolars es planteja com un dels motius principals per impulsar aquest nou Decret. Comparteixo que el servei de menjador pot i ha de ser un recurs educatiu. De fet, ja ho és. El nou plantejament demana als centres que adaptin el funcionament dels menjadors al projecte lingüístic i al projecte de direcció del centre. D’acord. Però no només hem de garantir la qualitat dels professionals que vetllin pels alumnes en aquest espai educatiu, sinó també assignar ràtios monitor-alumne que realment millorin l’atenció que aquests últims reben en l’actualitat. Quan el servei quedi ben cobert, que parlin en anglès, o en quants més idiomes millor. 

Val a dir que la discòrdia, però, no s’origina en la qualitat educativa, sinó en la qualitat alimentària. Actualment, moltes escoles disposen d’una qualitat alimentària envejable, oferint productes de temporada, de proximitat i, en molts casos, ecològics. Dietes saludables que estan cridades a ser substituïdes per línies fredes amb origen ves a saber on. Dubto, i molt, que qualsevol gran empresa que gestioni l’alimentació a les escoles pugui millorar l’actual qualitat del menjar que s’ofereix. Perquè tots sabem com van els concursos públics: davant de la improbable possibilitat que alguna empresa tingui preferència en la tria, els grans taurons es presentaran amb preus ben competitius i guanyaran. I ja s’encarregaran d’optimitzar els seus resultats mitjançant la compra de matèria prima econòmica i de menor qualitat.

Perquè amb el nou Decret volen garantir la seguretat jurídica i la transparència en la contractació. Ahà! Ja som al rovell de l’ou. Es tracta de respectar la nova legislació en matèria de contractació pública. D’acord, fem-ho, però deixin que les AMPA/AFA optin al concurs. I no només això, respectin que si compleixen les necessitats plantejades en el seu Decret tinguin prioritat per davant de qualsevol altra entitat. De veritat creuen que algú ho farà millor que aquells que triïn les mares i pares dels alumnes? Estem parlant de l’alimentació i l’educació dels nostres fills, per favor.

Tots llegim entre línies que els que opten a guanyar aquestes licitacions són les grans empreses, sempre més competitives. Negocis de càtering que busquen un rèdit econòmic, minimitzant els costos dels aliments a costa de la seva qualitat, són els que es postulen com a màxims beneficiaris del nou funcionament. I què passarà amb els cuiners i cuineres que actualment treballen a les escoles? I amb les petites empreses de menjars que cuiden al detall el producte de proximitat?

I respecte la participació efectiva de les famílies... Però si no pot ser més efectiva! O es refereixen a que tindrem dret a supervisar allò que algú altre, des d’un despatx, ha decidit? La participació de qui paga ha de ser una prioritat, no un dret de vigilància. 

Conseller, escolti les veus de tots els que ens estem manifestant en contra del seu Decret. Escolti a la comunitat educativa, que són els responsables de fer que tot això rutlli. I escolti les mares i pares dels nens i nenes de Catalunya, que l’únic que volem és que els drets dels nostres fills creixin, no que se’ls mengi alguna empresa de càtering amb objecte social mercantil, exclusivament mercantil... 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat