Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Costa

Anna Costa

Emprenedora a Cromm perruqueria. Capturo moments a @annacos74 i crec en els els valors de @slowshoplleida. M'agrada crear imatge, la política, escriure i llegir, i no tot  a part iguals. I per aquí un tast del que penso, sento i observo.

Opinió

Guanyar temps al temps

El dia despunta, pensar en un bon cafè em fa obrir l’ull, és hora de llevar- se. Però sobretot és hora de posar la mirada en el rellotge per no tornar a treure-la fins que caigui la nit. Mòbil, agenda, com més us agradi. Amb tecnologia i papers per no dir adéu al romanticisme, així jo em vaig desvetllant. Una dutxa, un bon esmorzar i corre, corre Anna que se’t tira el temps a sobre. I seguiré corrents fins que els ulls se’m tanquin i el subconscient em digui prou.


I sí, no us enganyaré, faig coses, treballo, crec en aquella part social que omple i sempre suma i m’involucro fins on puc, intento aprofitar al màxim el meu temps lliure comptant que soc autònoma. I sí, ho faig tot perquè vull, perquè em mou la curiositat i perquè segurament soc tossuda de mena. Així doncs, no em puc queixar del preu que he de pagar, perquè el preu hi és. Els excessos es paguen. En el meu cas, la son i jo anem com podem. Però el més curiós del tema és que no soc l’única que sent que estem posats en una espiral que, tot i que tot@s ens anem dient que no anem bé, això no és sa! Ens ho recordem i seguim. Deixem que el tren segueixi fent el seu camí i ningú baixa si no fa parada a l’estació.

Aquesta seria una opció de vida personal, podríem resumir així aquestes línies. Però aniré més enllà. Si tinguéssim uns millors horaris laborals, guanyaríem temps al temps. Amb una perspectiva diferent la salut ens ho agrairà. Podem triar la parada en què volem baixar. Ens cal tenir la convicció que una reforma dels nostres horaris laborals és una proposta per conciliar feina i vida personal. Ens cal sensibilitzar que la nostra qualitat de vida és important.

Molts són els estudis que marquen unes hores com a ideals per menjar, dormir i treballar, a part del tan anomenat espai vital. A més hores de feina no millorarà la nostra productivitat, ni sobretot la creativitat. No és més bon professional qui fa més hores. Una etiqueta massa marcada en la nostra societat. Tanmateix ho sabem, ho sé, i no modifiquen res.

La reforma horària és una proposta que surt d’aquesta necessitat, una proposta que té cabuda a la nostra ciutat, cal apostar-hi i anar fent camí. Perquè els governs, ajuntaments i altres entitats en siguin conscients. Només amb lleis els canvis arriben, malauradament...

Tenim molts països i ben a prop que ja gaudeixen d’aquesta forma de vida.

Quants tenien la convicció que no es deixaria mai de fumar als bars i restaurants i els més escèptics deien que haurien de tancar tots. I no ha passat, el canvi s’ha fet, la por ha marxat i la millora és considerable.

Possiblement jo, com alguns de vosaltres, seguiré fent moltes o massa coses. O no, qui sap! Perquè aquesta no és la responsabilitat de cap llei, aquesta és una opció personal, però si tenim un millor horari laboral ens podrem dedicar al que creiem o amb qui creiem, i guanyar la partida al temps!

Com deia Umberto Eco, “el progreso no consiste necesariamente en ir hacia delante a toda costa”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat