Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Laia Pulido

Laia Pulido

Lleida, 1983. Escriptora en pràctiques. M’agrada observar, escoltar la natura i la latència del que soc. M’agrada copsar les veritats, si és que hi són. Visc del ball i d’altres feines. Estudiar la llengua i la literatura catalana, llegir poetes com Emily Dickinson o Montserrat Abelló, em fa feliç.

Opinió

Gotes d'aigua

Tenia el costum d’aixecar el cap i mirar al cel. Allà, la meva ment onejava els pensaments i deixava que algun es col·loqués per sobre de la resta. En l’horitzó blavós de la tarda tot era clar i un fet minúscul podia projectar-se en l’infinit, tornar-se nítid, com la pinzellada d’un núvol al pas dels ocells. Aquella tarda havia sortit, com de costum, per airejar els esdeveniments del dia. Necessitava treure’ls al carrer, que respiressin la brisa de la plaça quasi en silenci. M’havia costat massa prendre aquella decisió, i tot i que ho havia fet, no havia tingut alternativa. Pensar ara en un viratge seria tornar enrere, recuperar el plovisqueig que anticipa la tempesta. Havia plogut i el campanar sonava de fons, marcant els quarts, recordant-me que hi ha fets que no canvien. El terra era humit i la sensació de les rajoles mullades sota els meus peus em provocava cert neguit. Era a punt de relliscar. Atenta als meus passos vaig seguir caminant fins que el repicar de les campanes va dissoldre’s. Havia arribat a casa. Plantada davant del portal, la meva mirada observava les gotes d’aigua sobre les fulles dels arbres. L’escalfor del sol no tardaria en secar-les...

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

La bella i la bèstia

Publicitat
Publicitat