Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

Els altres

No hem estat nosaltres, sinó els altres. I qui són els altres? Nosaltres no, això segur. A pesar que la democràcia ens faci lliures d'escollir, almenys un cop cada quatre anys, acaben sent els altres els qui elegeixen per nosaltres, més per incapacitat nostra que per capacitat d'altri. I així, sense moure un dit (ni una sola neurona), ens hem desfet de bona part de la brivalla política que havia sumit Lleida en l'inframon de les llibertats personals i col·lectives. La marxa de Ros i Reñé esdevenen un raig de llum i un bri d'esperança dintre del Mordor ponentià, una llum i una esperança que, malauradament, han propiciat els altres i no nosaltres. I qui som nosaltres?

Nosaltres som els qui apostàvem pel continuisme ara fa poc més de tres anys quan la majoria de catalans afavorien el canvi, com va ser el cas de l'Ajuntament de Barcelona, on s'alçava amb la vara una activista social d'arrels humils, la qual cosa va representar el despertar d'una societat massa endormiscada pels cants de sirena dels qui prometien i no complien. Fins i tot a Madrid es produïa un canvi d'alcaldia amb sabor a victòria per part de la societat civil, que veia com les administracions passaven a ser habitades per persones com ells, com nosaltres.

A Lleida, però, seguíem entestats a anar un pas per darrere de la resta. Així, doncs, un any després de reelegir Roberto Fernández com a rector de la UdL, tornàvem a col·locar Àngel Ros al capdavant de la Paeria i, de retruc, Joan Reñé a la Diputació de Lleida. De fet, l'any del canvi a Ponent es va saldar amb un únic moviment, concretament al Bisbat de Lleida, el qual, a més, no era fruit dels nostres designis, d'altra banda, tant o més divins que els del mateix bisbe. Immobilistes de mena, els ilerdos manifestàvem d'aquesta manera la nostra condició d'habitants del Far West de Catalunya, tal vegada més far i més west que mai.

Ara hi ha qui presumeix de respirar aquests nous aires que vénen de Ponent, com si nosaltres en fóssim benefactors quan tan sols en som beneficiaris. Ros ja no hi és, però no perquè ho haguem escollit els lleidatans amb els nostres vots, sinó perquè la decisió l'han pres els altres per nosaltres, el seu mateix partit, enviant-lo a un cementeri d'elefants amb descomptes especials en formatge i tabac. En el cas de la Diputació de Lleida, la ciutadania no ha arrabassat alcaldies a la vella Convergència per tal d'evitar l'entrada a la corporació provincial d'elefants amb descomptes especials en matèria de plantes depuradores al Pla d'Urgell, i és que ha hagut de ser la justícia, en ocasions menys cega que nosaltres, qui ens obri els ulls. Tanmateix, l'any que ve ens desfarem de l'infame Roberto Fernández, i no serà conseqüència d'aquests aires de canvi que presumptuosament ens atorguem, sinó que la raó la trobem en els dos mandats als quals pot optar com a màxim qualsevol rector. Per no parlar de Segre, que estrenarà nou director executiu per jubilació de l'actual, és a dir, en cap cas per tot allò que li hem deixat fer i que un diari no hauria de fer mai. I d'exemples d'inacció lleidatana en tenim per donar i vendre, però ningú amb dos dits de front no ens compraria cap d'aquests canvis.

Diuen que els recents canvis socials, els vertaderament meritoris, han estat propiciats per la ciutadania, en definitiva, per nosaltres i la nostra irrefutable capacitat de decisió, que ens converteix en l'autèntic motor de la transformació de la societat. Però tinc la sensació que els lleidatans, com sempre, ens mantenim al marge de la tònica general, esperant que siguin els altres els qui ens facin la feina bruta. Perquè a Lleida tot està canviant, tot menys nosaltres. I això no ens ho solucionaran els altres...

Comentaris

  • El Far west sí senyor! Fa anys que he estat treballant fora, Barcelona, Tarragona i ara torno a estar a Lleida des de fa un any aproximadament. La sensació és que estem al Far West, quan em pregunten què tal per Lleida és el que acostumo a dir, perquè realment me’n sento. I si, són els altres perquè fins fa poc no me’n sentia ni partícep de Lleida. Perquè Com Som els de Lleida i qui som? Segrià i Pla d’Urgell? Quan poguem arriba... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

La bella i la bèstia

Publicitat
Publicitat