Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Montse Bertran

Montse Bertran

Compromesa amb el treball social i el teixit associatiu lleidatà. Escriure el que penso m'ajuda a entendre la vida i compartir-ho m'ensenya a deconstruir velles creences per construir-ne de noves.

Opinió

MENAS

"He venido a España porque tenía un sueño que no podía cumplir en mi país", diu Ahmed des de Ceuta. Ahmed és un dels milers de nois i noies que se’ls coneix com a MENAS. Qui són els MENAS? Parlem de nois i noies que encara no tenen la majoria d’edat, que han vingut al nostre país sols i en cerca d'una vida amb més possibilitats de les que els ofereix el seu país d'origen i no tots els testimonis parteixen d'aquesta visió romàntica del "somni europeu", també hi ha la fugida endavant de maltractaments i d'explotació. Molts d’aquests adolescents marxen del seu país a la desesperada, de vegades per mitjà de màfies que s’aprofiten de la seva vulnerabilitat, per desconeixement del que aquí hi ha, fugint de situacions d’abús sovint per part del seu entorn, per gana, per... Porten motxilles carregades d’experiències de vida molt diverses. Un cop trepitgen territori espanyol comença el periple: processos burocràtics interminables i un futur més incert del que han deixat enrere. Molts d'ells arriben sense cap tipus de formació, no coneixen l'idioma del país que els acull i, en alguns casos, amb problemàtiques greus afegides, la intervenció amb ells ni és fàcil ni se'n poden obtenir resultats satisfactoris d'un dia per l'altre. La situació és complexa i cal abordar-la des de diferents punts però mentre són aquí i són menors els hem de protegir. Com hem reaccionat aquí davant aquest fenomen migratori sense precedents?

Em va cridar especialment l’atenció veure com, el passat  diumenge 23 de setembre, el president de la Generalitat i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies es van reunir, amb caràcter d'urgència, amb representants del tercer sector per tal d'abordar aquest tema. Per què un diumenge al matí? Per què ara tanta urgència? És per mostrar la seva preocupació o potser és un "postureig" forçat perquè ja tothom en va ple? Perquè vull recordar que no és un bluf que ens ha aparegut de la nit al dia, des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència feia temps que demanaven suport i es denunciava la sobresaturació dels centres residencials d'acció educativa en l'acollida de menors. Per què no s’ha actuat abans si és una realitat que ha anat en augment en els darrers anys? Per què no s’ha tingut en compte en els pressupostos d’aquest any? Em fa pensar que, potser, és ara que salten a l'opinió pública les imatges de comissaries plenes de nois i noies dormint amb matalassos a terra esperant per ser reubicats, que s'han buscat solucions a correcuita, desvestint sants per vestir-ne d’altres. 

Ja que hem d’assumir que anem tard i malament, deixem-nos de tant postureig i anem per feina, que la situació és preocupant i s'ha d'abordar urgentment. En tenim per dies, d’aquest tema, perquè no passa per una solució única ni tampoc per plantejar-nos una acollida en massa sense treballar, paral·lelament, amb els països d’origen per mirar de reconduir la situació. Ara com ara, ens cal coordinació entre comunitats autònomes i un pla de treball interdepartamental amb tots els sectors professionals implicats. Aquest cop són els MENAS, i demà? Qui o què serà? Aquesta és la qüestió. Hem d’aprendre dels errors i, en aquest cas, s’ha tornat a posar de manifest la necessitat de crear polítiques que contemplin la prevenció i la planificació i no funcionar sempre com uns "apagafocs".

Comentaris

  • Requetebe , falten articles com aquest , on digue'm prou al postureig.
    Cada any en els pressupostos corresponents ens diuen que són els més socials ,per a qui?.
    No deixem de ser crítics .
    Felicitats per la claredat.

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat