Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Costa

Anna Costa

Emprenedora a Cromm perruqueria. Capturo moments a @annacos74 i crec en els els valors de @slowshoplleida. M'agrada crear imatge, la política, escriure i llegir, i no tot  a part iguals. I per aquí un tast del que penso, sento i observo.

Opinió

Aprendre a morir

-De què parlarem avui? De la mort, li va dir ella. Ui! Va sospirar ell, tu sempre tan positiva. Va seguir dient ell. És la vida, tots ens em de morir. Cal mirar-la com una etapa més del destí, no com un càstig. Li va seguir responent ella. I el silenci es va fer.



La teoria com sol passar la sabem tots i molt sovint és l’encertada. La realitat, però, és que la mort no ens agrada. Evitem parlar-ne. La mort ens fa por, és un fi del tot desconegut, ningú ha tornat per explicar-nos el que...

Al marge de les creences religioses o altres creences espirituals, que poden ajudar més o menys, criteris que en aquestes línies no hi entraré. La mort és un dels grans misteris de la vida, una gran desconeguda. Molt sovint acaba esdevenint un tema tabú per a les converses.

No ens ensenyen a morir. I l’experiència del meu entorn em recorda que morir no és fàcil. Tanmateix, si la vida tampoc ho és, qüestió que no treu que sigui encisadora, marxar d’aquest món tampoc és un camí de roses. Per què ens costa tant parlar d’ella? Desmitificar-la i el més important deixar de tenir-li por. Amagar-la no farà que deixi d’existir.

De menuda no podia dormir amb la porta tancada, sempre la volia ajustada. I tampoc podia agafar el son si no veia una petita escletxa de llum. La lectura més profunda del tema era que tot tancat i fosc em feia pensar en un taüt. Per aquest motiu tenia el sostre de l’habitació ple d'adhesius fluorescents que en tancar la llum, s’il·luminaven com estels i llunes que em recordaven el cel. Llavors dormia. I la por marxava.

Ara, però, em passa tot al contrari, si no està tot ben fosc em costa dormir. I la porta ni em preocupa si està oberta o tancada. I està clar ara la lectura podria ser que he crescut i superat aquesta por a la foscor i, en definitiva, a la mort. Que no deixa de ser una presa de consciència de que la vida té un fi. Un fi que cal afrontar amb respecte i valentia. Un repte més dels que cada dia ens imposem.

Això sí, si em deixen triar, com deia el meu pare, que sigui el més tard possible. Perquè en aquest món boig no s’està tan malament.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat