Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

Homo lerdus

Any 2049 dL (després de Lerda). Fa 2049 anys que la indicació de la data, expressada fins aleshores en una escala cronològica solar que tenia el seu origen en l'any del naixement de Crist, havia pres com a nou punt de partida la desaparició de la ciutat de Lerda, enfonsada sota les aigües del riu Segre en temps remots per causes desconegudes fins al dia d'avui, tot i que els darrers treballs publicats apuntaven que els lerdos i les lerdes havien estat una civilització poc avançada per la seva època, la qual cosa hauria portat aquesta comunitat subdesenvolupada a l'autodestrucció. De fet, la doctora Lina Alina, antropològa de la UdL (Universitat de Lerda), un dels pocs vestigis que van sobreviure a l'apocalipsi i que pren el nom del rector més prestigiós amb què va comptar la institució, Roberto Lerdández, compareix avui davant dels mitjans de comunicació per presentar les seves conclusions sobre els Homo lerdus, contemporanis dels Homo sàpiens durant centenars d'anys i que, a raó dels estudis actuals, se sap que va esdevenir una involució aïllada dins de l'espècie, que anys després evolucionaria fins a les Fèmina sàpiens actuals a causa de l'extinció del fútil gènere masculí.

En primer terme, la doctora Alina afirma que l'origen etimològic de Lerda es troba en el mot romànic Ilerda, de la mateixa manera que el gentilici de les persones que habitaven aquesta ciutat. "Tingueu en compte que la paraula lerdo significa 'talòs', 'tanoca' o 'totxo'", puntualitza la mateixa antropòloga, "una nomenclatura associada al poc intel·lecte d'aquesta subespècie". Ara bé, d'entre les troballes més interessants difoses per l'equip d'investigació de la doctora Lina Alina cal destacar una sèrie de documents (gravacions, correus electrònics i xats) que contenien converses de baix perfil entre aquests individus. De la susdita documentació es desprèn que els lerdos no tenien temes de conversa, sinó que aquestes giraven sempre al voltant de terceres persones. Així, doncs, mentre els Homo sàpiens destinaven les seves trobades a parlar de qualsevol assumpte d'interès relacionat tant amb l'actualitat com amb temàtiques de diversa índole, les converses entre els Homo lerdus se centraven en malmetre contra la seva pròpia espècie, criticant i jutjant els seus cercles pròxims o, fins i tot, inventant-se històries. A més, fragments d'un diari datats de l'any 2018 aL (abans de Lerda) desmostrarien l'escàs nivell intel·lectual d'aquests espècimens. Segons la doctora Alina, "no llegien diaris, només els fullejaven i en miraven les fotografies, fet que explicaria la minsa qualitat dels mateixos". Tanmateix, que els veïns de Lerda sufraguessin amb els seus impostos un diari que havien de tornar a pagar en uns establiments anomenats quioscos en cas de voler-lo llegir (fullejar i/o mirar fotos) es podria entendre com un signe més de la seva nul·litat mental. Malauradament, tan sols han sobreviscut al pas dels anys unes poques obres musicals i literàries d'aquells temps per conèixer la capacitat creativa de lerdos i lerdes. "En aquest sentit, hem hagut de lamentar pèrdues dintre del nostre equip d'investigadores, precisament entre les encarregades d'escoltar cançons d'un tal Pau de Ponts i llegir llibres d'autors autòctons com Marta Alòs. A elles, a les que ja no hi són, dediquem aquest estudi", lamenta la doctora Alina.

De totes maneres, un dels descobriments més inesperats tenia lloc al jaciment lèrdic d'Arbeca ara fa un miler d'anys, quan una excavació arqueològica va deixar al descobert un mausoleu construït per a la veneració d'un déu o semidéu de l'època. "Dins de la tomba, enterrat sota una muntanya de xapes amb estranys símbols que encara no hem aconseguit desxifrar, hi reposava un cos momificat amb una màscara pertanyent a un superheroi de ficció de l'antiguitat que simulava una aranya i un barret de palla on s'hi podia llegir 'Aplec del Caragol'. Finalment, després de múltiples indagacions, hem esclarit que la inscripció fa referència a la que era la trobada cultural per antonomàsia de Lerda, tres dies en què els seus habitants menjaven caragols i bevien alcohol sense cap mesura, la qual cosa hauria minvat l'activitat neuronal dels Homo sàpiens de Lerda fins convertir-los en Homo lerdus", argumenta la doctora, que confessa desconèixer la raó de ser de la màscara del déu lèrdic i per quin motiu era venerat pels seus súbdits. "Però sí que tenim clar que l'anomenaven Sr. Postu i que el Postullibre, que recollia la paraula de déu, era la seva Bíblia", conclou.

"Com i per què van extingir-se?", l'interroga la periodista Mariví Machacón ja al torn de preguntes. La persona a càrrec de l'estudi narra a les presents que, després de la proclamació de la República Catalana l'any 2020 aL, la demarcació de Lleida havia caigut en l'oblit ja que, d'una banda, el nou govern va foragitar lerdos i lerdes de la seva jurisdicció en mostrar-se incapaç de reintegrar-los a una societat primermundista i, de l'altra, Lerda ni apareixia als mapes d'Espanya. "Gràcies a les escriptures del Nou Postument sabem que el xèrif d'aquesta Lerda recent independitzada (càrrec polític que al món desenvolupat ostentaven els alcaldes) va ordenar construir més ponts i passarel·les damunt del Segre perquè hom pogués creuar el frondós riu amb major comoditat, fins a 102 i 55 respectivament, un sobrepès que hauria enfonsat la ciutat davall de l'aigua", assegura la doctora Lina Alina. Malgrat tot, un grup reduït de privilegiats -continua l'antropòloga- haurien estat escollits per salvar la vida i refundar així una nova societat. D'aquesta manera, la Llotja, una nau espacial disfressada d'equipament cultural, es va convertir en l'Arca de Reñé -tal com la denominaria a posteriori la cap de premsa de la Diputació de Lerda- per omplir-la amb la flor i la nata de l'elit lèrdica, formada per membres masculins de l'Opus Dei. "Tenim constància que l'aparell es va arribar a enlairar des de la infraestructura aeroportuària de Lerda -on aquell dia, casualment, no hi havia cap vol programat- però que quan es van adonar que ells sols no podrien procrear i, per tant, perllongar l'espècie ja era massa tard. La tripulació va acabar els seus dies a l'espai intentant segregar per sexes la població alienígena en edat estudiantil", explica la doctora.

"Alguna pregunta més? No? Bé, doncs fins aquí la roda de premsa d'avui. Per acabar, anunciar-vos que tant les restes trobades i el documents analitzats com totes les conclusions del nostre estudi es podran visitar en el marc d'una exposició gratuïta i oberta al públic en general que s'allotjarà al monestir de Sixena a partir de la setmana vinent. Moltes gràcies."

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat