Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Noèlia Díaz

Noèlia Díaz

Alcarràs 1977. Crec en les persones, això m'ha portat a ser mare, infermera i regidora. Aposto per l'amistat, de vegades perdo però quan guanyo soc la dona més rica del món.

Opinió

Vetllant per l'escola

El primer dia d’escola els pares que tenim la sort de poder acompanyar els nostres fills sentim una barreja de sentiments alegria, il·lusió, incertesa... però alguns l’inicien amb veritable angoixa. Per cadascú de nosaltres, els nostres fills són els més macos, els més llestos, els més espavilats.... però alguns, a més, tenen necessitats específiques. Per sort som una societat diversa i tothom té cabuda en una escola cada cop més inclusiva i oberta, però amb recursos insuficients.

Qui serà la mestra o el mestre? Tindrà la sensibilitat necessària? En una classe amb 27 o 28 nens és complicat arribar a tots tal i com voldrien fer-ho. Hi ha famílies que tenen fills amb necessitats especials, perquè no són sols els nens els que les tenen, tota la família necessita una atenció molt més propera. La incertesa de si el sistema posarà els mitjans necessaris per atendre-les fa que l’angoixa del primer dia es multipliqui. 

És en aquest moment quan, per alguns afortunats, apareix un àngel que vetllarà perquè el curs arribi a bon port. La vetlladora, i ho dic en femení perquè com passa a les professions on es tracta de cuidar persones hi predominen les dones, seurà al seu costat i li agafarà la mà per escriure el seu nom amb lletra lligada, l’ajudarà a preparar l’esmorzar i s’assegurarà que no li caigui. Serà el seu motor quan la classe vagi tan ràpida que no pugui seguir els seus companys i el bot salvavides que el portarà al pati quan tot se li faci una muntanya i necessiti respirar. Serà la falda més dolça pel plor més amarg.

Aquest àngel suposarà la mà esquerra de la mestra quan vagin d’excursió, la millor costurera de disfresses i el suport per fer que tots els alumnes gaudeixin de la gran experiència d’aprendre.

Per uns pares que porten la gran motxilla d’un nen amb dificultats extres -perquè no ens enganyem tots tenim les nostres peculiaritats-, saber que hi ha una persona que vetlla per allò que és el més important del seu món no té preu. 
 
“Quan arriba l’estiu i una veueta crida el teu nom i se’t llença als braços t’adones que tots els esforços han valgut la pena” - una vetlladora.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres avis

Publicitat
Publicitat