Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Que l'escola faci la seva feina

L'escola catalana no passa el seu millor moment. I per desgràcia, no pas pels seus resultats, que almenys s'hi podria intentar posar solució d'alguna manera o altra, sinó per circumstàncies que podríem anomenar col·laterals que l'han posat en el punt de mira per qüestions polítiques. Sense tenir en compte la seva funció real. Una llàstima. 

No negaré que l'educació en general i l'escola en concret són temes sensibles i qualsevol govern, sigui del color que sigui, vol incidir-hi. D'aquí, però, a creure que serveixen per "adoctrinar", si entenem, és clar, que adoctrinar vol dir inculcar segons quines opinions als alumnes, hi ha certa distància. I crec que els resultats de les darreres eleccions catalanes ho demostren. Si l'escola catalana adoctrinés en la línia del que diuen els qui l'acusen de fer-ho, potser no estaríem parlant dels percentatges que tenim sobre la taula i la discussió (almenys aquesta), més resolta. Però no és així. Tampoc no descobriré la sopa d'all, se n'ha parlat molt els darrers mesos, i recordo que el diari Ara en van fer un bon reportatge on concloïa que realment la ideologia dels joves es coïa en el si de la família i l'entorn, i no pas a l'aula.

I és que, si pensem que el cos de docents de l'escola pública catalana és de més de 70.000 mestres i professors, resulta totalment inversemblant que aquestes 70.000 persones coincideixin ideològicament i s'avinguin a inculcar-ho a les seves classes. Si som realistes, aquests 70.000 mestres i professors són tots ben diferents, nascuts a diferents ciutats i pobles, catalans o no, que pensen de manera variada en àmbits tan diversos com l'ecologia, l'economia o la política. I mentre alguns no deixaran mai ni entreveure cap possible detall de la seva ideologia política, n'hi haurà d'altres que ho faran evident. Però això tampoc no és adoctrinar perquè en el fons, el que digui un professor, només un, tampoc no canvia la mentalitat de ningú. I per davant de quants professors passa cada alumne al llarg de la seva vida? Senzillament, que un docent mostri què pensa als alumnes, sense ànim de convèncer, tampoc no és adoctrinar, sinó dotar de més idees als joves per poder anar recopilant arguments i crear la seva pròpia opinció amb l'esperit crític adquirit, en part, del contingut i la pràctica que s'ha anat assolint al llarg de tota l'escolarització.

Per tant, amb tot, crec que és obvi que l'escola catalana no adoctrina, almenys, per triar una determinada opció política un cop arribes a la majoria d'edat. En canvi, fa quatre mesos que s'ha de sortir a defensar i fa quatre mesos que entre els qui la fan possible, els mestres i professors, s'hi ha fet un lloc la censura i l'autocensura. Els mateixos professors asseguren que s'opta per no deixa parlar de segons què i evitar fer-ho per no posar-se en problemes. Potser estaria bé pensar que tenir equips docents en aquestes condicions sí que és un autèntic problema. Primer, perquè no els estàs deixant passar-ho bé a l'aula amb la seva llibertat de càtedra i, per tant, no viuran amb plenitud l'exercici docent que en molts casos és la seva vocació. I segon, perquè aquesta primera condició farà que els alumnes no puguin gaudir totalment dels docents a qui tenen davant i de qui tant han d'aprendre. I d'aquí sí que se'n podran derivar conseqüències, sinó en resultats, en la manera de concebre l'educació, l'escola i el professorat per part dels qui ara encara són adolescents.

Deixem, doncs, que mestres i professors facin la seva feina com la saben fer, exigim-los implicació, coneixement, mà esquerra i valentia, però no els atemorim perquè d'això en depèn part de l'èxit educatiu del país del futur.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La bella i la bèstia

Publicitat
Publicitat