Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

La cervesa sempre és per a mi

Ara que la feina ha afluixat, i les vacances són a tocar, aprofito el temps lliure per submergir-me en la lectura d’una pila de llibre adquirits recentment. Descobreixo, entre ells, Morder la manzana, de Leticia Dolera qui, de forma clara, senzilla i directa, tracta el feminisme com una necessitat de l’era en que vivim.

No puc estar més d’acord en que a les dones ens falta molt recorregut per assolir una anhelada igualtat que a estones creiem aconseguida però que, sincerament, cultura i societat s’han encarregat de diferir fins encara no sabem quan.

Jo concebo el feminisme com aquell moviment de petits gestos que ens han de dur a equiparar els homes i les dones, i conviure així en un món d’iguals. Portem retard, en som conscients, però és que venim d’un model lamentablement desigual on la dona sempre ha estat tractada com a ésser secundari. Com deia Aristòtil, “la femella és femella en virtut de certa manca de qualitats”. Aquest era el nivell... 

Hauríem de començar a entendre, homes i dones, que tots som persones, de diferent gènere, però d’igual dret i de semblant cor. Encara normalitzem fets o actuacions com que els obrers ens tirin floretes pel carrer (excepte si anem amb homes, això ens fa menys atractives), que ens obrin la porta o ens posin la jaqueta (només ells a elles, mai a l’inrevés) o que molts cambrers (o cambreres) encara creguin que la birra és per ell quan la cervesa sempre és per mi... Tot plegat ens configura com una societat patriarcal amb molta intenció però sense prou evolució. 

Seguim educant en la por, fent creure a la dona que no pot anar sola de nit pel carrer i ensenyant a l’home que l’ha de protegir. Els nostres esforços, però, potser s’haurien de dirigir a civilitzar els homes que ataquen, assetgen, menystenen i agredeixen i així a les dones no ens haurien d’explicar que potser algun dia ens poden atacar, assetjar, menystenir o agredir.

Em sembla ridícul que critiquin el feminisme quan encara falta tant per fer. Després de molta lluita tenim dret a votar, a treballar, a divorciar-nos i a avortar. Però en general cobrem menys, assumim més obligacions, ens reduïm la jornada (es veu que criar és més de mares) i si tenim sexe lliure se’ns considera dones de moral qüestionable. Doneu-nos suport i a veure si enteneu d’una vegada que no som monges, ni putes ni bruixes: som persones.
 
 

Comentaris

  • Deixem de repetir el que ja s'ha dit fins la sacietat, deixem de parafrassejar a Aristòtil (almenys aquestes màximes) i citem l'Aspàsia o la Safo.
    Actuem des de l'amor i la saviesa i el món es tornarà amorós i savi.

  • Hola, Maria.
    M'ha agradat molt el teu escrit, penso el mateix, també sóc la de la cervesa!

    Queda, efectivament molta feina per fer, però no només amb els agressors, sinó amb tots aquells que, sense agredir literalment, són còmplices amb el seu silenci i complaença.
    També amb totes aquelles dones que tenen els micro (i no tan micro!) masclismes apresos i acceptats, asumits. Esgarrifa llegir i sentir opinions de dones dient "què feia ... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

La pedagogia de l'art

Publicitat
Publicitat