Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Marta Esparza

Marta Esparza

Enginyera agrònoma. Col·laboro a Rac1. Escric i llegeixo amb igual proporció. Molt del meu país. A aquest ritme amb una vida ja en tindré prou. Tuitejo a @marta_espgon.

Opinió

Maleïts nens/es!

No tinc fills/es (encara). Algunes de les meves amigues, com és natural, ja en tenen.

Fa uns dies vàrem improvisar amb una d'elles un dinar en un restaurant d'aquells de poble que et fan un menú a 12 €. A més de les tres criatures de la meva amiga, jo portava la meva petita, la Cel, una westy de 9 mesos que em té el cor robat. ;) Així doncs, quatre adults, tres nens i una gosseta ens disposàvem a passar una bona estona xerrant per posar-nos al dia sobre molts temes que teníem pendents.

De sobte, vaig notar com des de la taula que teníem just darrera, on dinaven dos senyors i una senyora, ens volien fer evident la molèstia que els produïa la presència dels nens al restaurant.

Miraven amb cara de circumstàncies quan els menuts inflaven de pa la gosseta i la cridaven pel seu nom: "Mira, Cel, quin pa més bo" (la Cel no cal dir que estava feliç dins del seu transportín rebent l'atenció de la canalla). Maleïts nens!

Esbufegaven quan el més petit, de 3 anyets, pujava una mica el volum de la veu demanant aigua al pare, i ho feia si us plau, només que pujava una mica el to i ho repetia cinc cops seguits. Maleït nen!

Dibuixaven un NO amb el moviment del cap, quan la mitjana, amb 6 anyets i, per tant, amb poca força, arrossegava la cadira per seure. Maleïda nena!

La més gran, 9 anyets, ploricava tipa dels germans petits, que no la deixaven ni respirar: "Ara vull això, ara acompanya'm aquí...". Els adults de la taula del costat ens miraven amb cara de "si no els pareu vosaltres, els aturo jo...". Maleïts mare i pare dels nens!

Hi estic d'acord. Hi ha nens/es que la manca de límits i dedicació per part dels progenitors es fa evident en la seva actitud i comportaments irreverents. No era el cas d'aquests tres marrecs. Nens feliços, en procés d’educació, diligentment guiats per la seva mare i el seu pare. Són normals.

Què ens està passant? Darrerament he vist diverses ofertes ferroviàries per poder viatjar en vagons sense nens, hotels prohibits a les criatures, restaurants que no admeten nens... NO ADMETEN NENS!

Com es pot acceptar aquest concepte a nivell social? Vull dir... són infants. Persones petites, que es faran grans, adults i recordaran que hi havia llocs on no hi podien entrar perquè no els deixaven. Talment com si fossin animals salvatges (que alguns ho semblen, però això ja són figues d’una altre paner).

Creiem de veritat que la desconnexió i el relax implica estar en un lloc on no hi hagi nens? Clar, els nens desprenen energia, espontaneïtat, frescor, alegria, també plors i brutícia. Els nens porten implícita la curiositat, les ganes d'aprendre, d'experimentar. Segurament és molt millor estar en un indret on no et pertorbin totes aquestes coses, on puguis fer immersió en les xarxes socials i veure la falsa vida dels (no) amics de Facebook, comentar el trending topic del moment, mirar d’arribar a les mil repiulades, examinar el vídeo que “ho peta” a YouTube i ignorar a la resta d'adults amb els quals comparteixes taula i que, alhora, també estan immersos en el seu telèfon mòbil espiant la falsa vida dels seus (no) amics de Facebook, comentant el trending topic del moment, repiulant el teu tuit per veure si assoleixes les mil repiulades i posant-se al dia del vídeo de moda a YouTube...  Fins i tot, poden arribar a comunicar-se per WhatsApp per no haver de pujar la mirada i iniciar una conversa “estàndard” amb els seus... “amics?” . Sona ridícul, però és cert.

No em negareu que no els aniria bé, a aquesta gent, ser interromputs per un parell de nanos que canten, riuen, ballen, criden... que viuen!

En fi, vagons sense nens, hotels i restaurants on no admeten criatures ... Passarem a la història com l'era dels que “els molestaven els nens/es”. Tot ens molesta. On volem anar a parar? A mi tot plegat em sembla l'inici d'una pertorbant historia de ciència-ficció distòpica.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

La pedagogia de l'art

Publicitat
Publicitat