Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Pere Gilart

Pere Gilart

Ara de ràdio, però a més a més sempre he estat de poble, d'esports, de lletres, de cau, de fer-m'ho a casa, de rialla fàcil, de lligar caps i d'ajudar a les padrines a pujar la compra a la cinta. Això sí, mai de posar pals a les rodes, així que som-hi!

Opinió

Independentment del resultat

Esport i diners van cada vegada més donats de la mà. Molts esports s'han allunyat dels seus orígens per convertir-se en negocis molt rendibles i lucratius gràcies a l'espectacle i al màrqueting que els acompanyen. Sous astronòmics, fitxatges milionaris, patrocinis i ingressos pels drets d'emissió i publicitat... aquest és el veritable motor del que es podria anomenar la indústria de l'esport. Converteixen valors com la superació personal, l’esforç, la igualtat d'oportunitats o el joc net en una llustrosa façana, però l’interior de l’edifici és ben ple de brossa.

Fins ara no hem dit res que no sabéssim. Que l’esport de masses, principalment el futbol, és un gran negoci per uns quants i sovint mostra una cara llastimosa i poc ètica és fàcil de veure. Malauradament, el que no fem tan sovint és valorar l’esport que tot i tenir davant dels ulls no apreciem però que es tan capaç d’emocionar-nos com l’altre. Parlem de l’esport de proximitat, el local.
 
És l’esport que tens en sortir per la porta de casa, el del teu poble o barri. El que has practicat tu, els teus amics i familiars, els quals malgrat somiar-ho probablement no arribaran a ser mai estrelles. Ha crescut les últimes dècades com l’espuma i continua fent-ho, aixecant la gent dels sofàs i fent-la sortir dels bars. Aquest creixement ha estat gràcies a la implicació de molta gent ben diferent que s’ha escarrassat perquè l’esport arribés a tothom. D’entre aquests pioners, podem diferenciar un grup molt característic: els pares i les mares. Formen part de les juntes dels clubs (sovint creats per ells mateixos) i amb molt d’esforç, paciència i una munió d’hores fan tot el possible perquè els seus fills i els dels altres puguin practicar l’esport que un dia van escollir. Hi ha activitats esportives més comunes, com el futbol o el bàsquet, però n’hi ha moltes d’altres que no veurem mai a les portades dels diaris, ni als grans programes esportius, però que entusiasmen el personal en veure el resultat o una petita crònica al diari local. Esports titllats de minoritaris com el voleibol, hoquei, handbol, karate, rugbi, escacs i molts d’altres i que seria més adient anomenar-los esports emergents.
 
Són les mateixes persones que promouen una cara o l’altra de l’esport, i ho fan en conseqüència a la seva manera de viure’l i veure’l. Hi ha valors que cada vegada més passen per damunt d’altres. Per exemple, l’esperit competitiu de l'esport d'elit i també tan desitjat per tota mena d'empreses per aconseguir els millors resultats és només eficaç si s'utilitza de forma correcta. Malauradament, els resultats d’aquesta mala aplicació els hem contemplat aquest any en alguns camps i pistes esportives plenes de criatures. Aquest esperit competitiu mal entès per alguns ha destruït la cooperació i solidaritat mostrada per uns altres que només volien que el seu fill fes esport. Ens equivoquem si concebem l'èxit com l’esclat de l'ambició personal fruit de la por a no triomfar i no com el resultat de l'amor a la feina ben feta, independentment del resultat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat