Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

Un pas endavant

Anem creixent. Ens anem fent grans, o això és el que ens diuen, i anem triant quin és el camí més adequat en cada moment. Escollim, i algunes vegades encertem, però d’altres ens trobem un camí empedrat. D’això es tracta la vida, i cal reconèixer que té la seva gràcia. Però hi ha decisions més importants que d’altres, i segons com no se’ls dona la perspectiva adequada. Un bon exemple és la tria dels estudis que tots els adolescents han de dur a terme.



Amb 15 o 16 anys, una vegada han acabat l’ESO, han de seleccionar entre diferents itineraris: grau mig, batxillerat humanístic, artístic, social, científic... Desinformats, guiant-se per la intuïció i les escasses facilitats reals que ofereix el sistema educatiu per conèixer què comporta elegir una opció o altra, han de fer un pas endavant que marcarà la seva vida. De la mateixa manera succeeix a l’hora d’anar a la universitat. Perquè, no ens enganyem, per molt que ens venguin que una carrera és d’una manera, no coneixem el seu contingut i la seva correspondència amb la realitat de la vida laboral fins que no ens hi trobem estudiant. Per molts "salons de l’ensenyament" que muntin i per moltes motos que venguin.

Els estereotips no se salven de la presència en aquest moment vital. “Els nois llestos fan carreres científiques”. És clar. “Les noies llestes en fan de biològiques”. “I els ximples fan graus”. Tots hi passem, per aquest mal tràngol. Som víctimes de les etiquetes per simplement fer el que ens apassiona. I esclaus de les pressions constants sense sentit de pares, professors i persones similars. Ens guien en el que serà la nostra manera de viure 8 de les 24 hores del dia durant “anys i panys”, donant-nos com a argument principal el sou mig, les opcions laborals de què disposarem quan acabem els estudis... Fins i tot ens donen lliçons en referència a la dignitat que tenen les professions i sobre els factors tecnològics. La BBC va publicar fa uns anys una eina al seu web on predeia el nombre de professionals que perdrien la feina al 2035 per l’aparició de robots. Tenir en compte aquests factors, diversificar riscos i ser realista és necessari i essencial, però es té en compte la nostra felicitat? Que difícil és fer un pas endavant.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres avis

Publicitat
Publicitat