Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Noemí Vilaseca

Noemí Vilaseca

Solsona, 1980. Periodista dedicada també al protocol. Em convenço cada dia de la sort que tinc de dedicar-me professionalment a la vocació d'explicar coses. Només així s'accepta una feina sense horaris (o massa). Radicalment catalana.

Opinió

Tancat per vacances

“A fora, l’empedrat alena foc,/ el temps s’empereseix, en l’aire brunzen/ els mosquits de la sang –la bèstia pesa./ Tot això és –com dir-ho–/ calent i gras i regala suor”, escrivia el 1963 Joan Vinyoli. 

Saps que hi ets quan t’estressa l’agenda de sopars i concerts que t’han d’omplir les vetllades. Quan tens més temps per fer l’esport que has deixat de banda, però et festeja el tedi més profund, propi de la hibernació dels homoterms. Talment com hiberna l’anhelada República enterrada sota el groc abrusador i les formes orfes de fons. Quan hi ha menys dies que llonganisses (i més fruita, i més rentadores i dutxes, i més debats estèrils). I escoltes The Mentres cantant per a tu “... et dutxes sense roba per esbandir els plors, i et llences a la piscina sense aigua ni clor”. Quan la xica et pregunta, amb la màxima bonhomia, si es pot fer pipí al mar, en el precís instant en què t’ha absorbit la lectura i has aconseguit la impossible postura de la felicitat damunt la tovallola. Quan t’inventes brosses imaginàries dins de l’ull el dia que has d’entregar l’infant al seu pare i sents la fiblada dels set eterns dies amb la seva absència. Quan tens més disponibilitat per fer aquells encàrrecs que arrossegues de fa temps i et topes amb el gasiu rètol d’Horari d’estiu o amb l’implacable Tancat per vacances. Quan la notícia més original és que els termòmetres pugen i ens toca surfejar onades de foc.  
 
Saps que hi ets quan t’encarreguen l’article del mes en el moment en què la inspiració també ha fet les maletes. I sents l’autocomplaença de ser conscient que segurament aquestes línies lleugeres seran llegides enmig de la provisionalitat i el "tantsemenfotisme" de l’època. Així llisquen els dies de calor fins que t’adones que les teves vacances (no la dels altres) duren menys que l’aigua estancada en un forat cavat a la sorra amb una pala de joguina. Però saps que és un miratge, aquell parèntesi efímer que el setembre posarà a dormir per desvetllar-te a tu. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Derrota de la justícia espanyola

Publicitat
Publicitat