Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

David Farré

David Farré

Lleida, 1980. De moment només havia escrit per després poder cantar-ho. La necessitat de canvi i les ganes de conéixer-me cada cop més m'han portat fins aquí. Ma germana un cop em va dir: "Vigila, perquè no a tothom li interessa el que tu pensis".

Opinió

Què hagués estat de mi si no hagués nascut als vuitanta?

Suposo que més d’un cop us haureu preguntat què seria de mi si no hagués pres aquesta decisió, si no hagués conegut aquesta persona, o el sol fet de pensar com seria si no hagués vist o viscut aquesta experiència que m’ha portat a reflexionar sobre qui vull ser. Què seria de mi?

Doncs bé, a mi m’ha passat molts cops, i he de reconèixer que de fàbrica soc una persona bastant turmentada amb els i si...?. Per sort, l’edad (suposo) o les ganes de viure el moment que també em venen de fàbrica minimitzen i li treuen ferro a totes les menjades d’olla que pugui tenir.

Tot i així, hi ha una màxima mereixedora de fer-ne eslogan, samarretes o el que fes falta. Em refereixo a què seria de mi si no hagués nascut als vuitanta?.

El primer que se'm passa pel cap es la paraula catàstrofe, la fi del món, l’infern! No em puc ni imaginar que hagués estat de mi si no fos de la generació Goonies, Cazafantasmas o Regreso al futuro, de la generació Megadrive i Super Nintendo, o què seria de mi si no m’hagués saltat tantes migdiades a casa de ma padrina per veure El príncipe de Bel-Air o la mítica Cosas de casa amb l’Steve Urkel de "prota". Tampoc em puc arribar a imaginar què seria de mi si no hagués conegut els mítics texans "abombats" a lo San Junipero, la música de discoteque, la reverb ultra passada de les bateries dels grups de pop de l'època, dels Plastidecor, de les "miniteles" que premies un botó i canviaven de paisatge, dels clicks o dels Guns N’Roses...!

Realment i sense escarrassar-m’hi gaire, és més que evident la petjada que tot aquest allau d’informació freak ha deixat en les persones que vam tenir la sort de viureu en el moment que tocava. Així que sense turmentar-me massa i, sobretot, ben orgullós puc dir: què hagués estat de mi si no hagués nascut als vuitanta?

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La bella i la bèstia

Publicitat
Publicitat