Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Eduard Ribera

Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la meva carrera he recollit diversos premis. He publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012) i De memòria (2016). He difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 mantinc el blog literari L’Escriptori on publico textos d’actualitat i de ficció.

Opinió

Rebolcar-se en el fang

Dues orenetes observaven, des de dalt d’una alzina, un senglar que es rebolcava en el fang.



“No he entès mai aquesta dèria dels porcs d’empastifar-se tot el cos”, va dir una d’elles. “Tinc entès que ho fan per refrescar-se quan comencen les calors, però sembla que així també conserven la seva flaire corporal quan han d’aparellar-se”, va dir l’altra. I encara va afegir: “Cada espècie té els seus costums, que venen d’antic i que tenen a veure amb l’adaptació i amb la supervivència. Nosaltres, per exemple, utilitzem el fang per agermanar els nius que construïm sota els ràfecs. Hi ha femelles de peixos i d’amfibis que ponen els ous de les seves cries en fangars de rius i pantans. Els homes, sense anar més lluny, també utilitzen el fang per fer construccions, per fabricar tota mena de recipients de terrissa o bé per fer teràpies curatives”. 

L’altra oreneta es meravellà que d’una matèria tan innoble i embrutadora com el fang -resultat de la barreja d’uns ingredients tan humils com l’aigua i la terra- en puguin pervenir tantes aplicacions. El senglar, que havia finalitzat el seu bany estratègic, escoltava la piuladissa enraonada dels dos ocells. 

“Vejam si ara descobrireu la sopa d’all, vosaltres dues. L’aigua i la terra, juntament amb l’aire i el foc, són els quatre elements essencials que van establir els filòsofs presocràtics com a integradors del cosmos. Empèdocles parlava de les quatre arrels de l’Univers i Plató va proposar la idea com a cinquè element, que Aristòtil anomenà èter o quinta essència i que, a diferència dels quatre primaris -que són terrenals i corruptibles-, havia de ser la substància elevada de què estaven compostos els cossos celestials. Sí, estimades amigues alades, perquè som imperfectes, terrenals i corruptibles; fins i tot vosaltres que us passeu el dia passejant pels núvols. Sapigueu, malgrat tot, que l’única cosa que ens fa dignes és el desig d’aprendre cada estona alguna cosa nova i la certesa que la nostra existència no s’explica sense la totalitat de l’Univers. Encara que de tant en tant ens convingui arrossegar-nos en el fang”, va concloure dignament el senglar mentre enfilava cap a la boscúria.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La pedagogia de l'art

Publicitat
Publicitat