Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Bea Obis

Bea Obis

Lleida, 1966. Amant de la meva ciutat i dels meus dos fills. Tècnica en empreses i activitats turístiques. Molts màsters a l'esquena per acabar descobrint que la millor filosofia de vida és parar, mirar i escoltar (només després prens les millors decisions, siguin encertades o no). Formadora de persones de les quals aprenc cada dia. De gran vull ser com els meus alumnes i com els meus clients.

Opinió

Sentir per a ser, sentir per a tenir

La primera part de la frase la vaig descobrir en la façana d’una escola de la ciutat. Interessant. Frase que fa pensar. Hi ha persones que senten per a ser i altres per a tenir. Em sembla genial que als nens els ensenyin o els eduquin per a ser i no per a tenir.

La frase m’ha portat al llibre que estic llegint, Sixena: la croada de la memòria o a articles com “Mallorca no es de los mallorquines”. Tinc la sensació que això de tenir ho vol, ho desitja massa gent. Arribarien a la fi del món si calgués. Disposats a justificar els seus sentiments per posseir, per tenir, per acaparar. Senyors, marxarem d’aquesta vida amb allò posat. No ens emportarem res del que tenim o posseïm però sí que deixarem més o menys petjades en el nostre entorn. De nosaltres depèn que la petjada ajudi a seguir camí o a distribuir possessions que més aviat provoquen maldecaps en els temps que vivim.

Sentir, d’entrada, és el gran desafiament de qualsevol persona per fer en la seva vida alguna cosa que el faci emocionar. L’entrenament que hem rebut majoritàriament les persones sempre ha estat negar el sentiment: evitar-lo, fugir d’ell, dissimular-lo. L’agraïment, el perdó, la culpa, la por. Massa feina, oi? I passem. I així ens oblidem del que som per passar a ser el que tenim. És més fàcil, suposo. Hi ha gent que agenda quan ha de demanar perdó, quan ha d’agrair una feina, un detall. Caram! Això surt del cor o no surt. No s’ha de programar. Ningú no sap quan s’enamorarà, quan s’apassionarà per un projecte o una persona. El que sí que puc garantir que sense esperar res a canvi, sense pensar el que mereixo o no mereixo, sense marcar expectatives inassolibles massa cops, les coses arriben. Bones, no tan bones? És clar! Depèn de si els teus sentiments són per a ser o per a tenir. I ja hi som. Arriben els fracassos: jo volia tenir això i la conclusió no és aquesta. L’anàlisi hauria de ser: soc millor persona amb aquest projecte? Soc realment autèntica en aquesta relació? 

Això és el ser.  Els que només volen sentir per a tenir no podran mai ser. Sentir per a ser va més enllà del tangible, d’allò material, del posseir per posseir o per aparentar. Sentir per a ser vol dir, des del meu modest punt de vista, mirar les coses des d’una altra perspectiva. Buscar la senzillesa del dia a dia, dels teus actes, dels teus èxits i també dels teus fracassos. La vida és senzilla però no fàcil. Algú pot ser feliç amb grans propietats? Segurament. En tot cas, no només tenir grans propietats ens porta la felicitat. Hi juguen altres variables: fills, parella, família, amics -dels de debò!-, feina, oci...

Em dol veure la supremacia dels que només senten per tenir, tenir i  tenir. Privant i prohibit tot allò que surt dels que volen ser. Volen ser lliures, volen ser valents, volen lluitar pel seu futur, volen viure tranquils, sense rancúnies, gaudint de la seva vida. Només si gaudeixes de la teva vida pots transmetre aquest gaudi a les persones del teu entorn.

El dia que entenguem que l’educació emocional ha de formar part del sistema educatiu, molts dels que senten per tenir s’adonaran que els manca el més important: el ser.

El tenir no respon ni a la necessitat ni a la voluntat de les persones. Els del tenir castiguen, destrueixen, ataquen. Els del ser comparteixen, conserven... s’apassionen!

I tu, què vols? Sentir per a ser? O sentir per a tenir?

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

L'Europa del rebuig a l'altre

Publicitat
Publicitat