Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Laura Sànchez

Laura Sànchez

Observo el món a través de la fotografia, el visc a través del teatre i el somio a través de la literatura.

Opinió

Lo Microfest

Aquest cap de setmana passat, i dins del marc de la Festa Major de Lleida, s’ha inaugurat Lo Microfest, el primer festival de microteatre a les terres de Ponent, a l’espai La Saleta de Lleida (c. Ballester). S’han representat quatre obres teatrals que tenen en comú una durada d’uns vint minuts en un espai recollit de poques dimensions on hi té cabuda un reduït nombre de públic. El preu, assequible a qualsevol butxaca, és de 4 euros per cada obra, o per 12 euros es pot adquirir un abonament per veure-les totes. 

La idea sorgeix de la voluntat d’apropar més el teatre a un públic jove i adult. I amb aquest nou format han aconseguit crear una sintonia entre espectadors i actors i quedar-nos tots amb les ganes de més teatre. 

En aquesta edició hi han participat quatre joves companyies de teatre lleidatanes. Totes elles han estrenat obres noves per a l’ocasió. La companyia Cametes Teatre (Roser Guasch, Aitana Giralt, Clara Olmo, Gemma Castell i Ares Piqué)  ha presentat El premi, escrita i dirigida per Roser Guasch. La Companyia La Càpsula Produccions (Xavier Alepús i Francesc Farré) ha presentat #Sexting, escrita i dirigida per Gabriel Solans. La companyia Vermut Teatre (Joana Cebolla i Eloi Ponce) ha presentat No tocar, també escrita i dirigida per Gabriel Solans. I la companyia Cia. Apropet (Marta Moreno, Eder Carràs i Alba Godoy) ha presentat No ploris, escrita i dirigida per Marta Moreno.

En primer lloc, vull remarcar el bon treball d’actors i actrius que han portat a escena uns personatges treballats al mínim detall. Crec que han fet una gran feina que ha arribat a l’espectador, en forma d’emocions, rialles, reflexió, etc. 

M’ha agradat el punt picant de #Sexting, on un pacient va al psicòleg a parlar de la seva addició d’enviar missatges sexuals a través de diverses aplicacions del mòbil. De l’obra El premi em quedo amb l’atreviment que suposa robar el  premi atorgat a un director de pel·lícula per entregar-lo a qui realment s’ho mereix. L’obra té tocs humorístics enginyosos i un discurs final reivindicatiu molt potent. A No ploris destaco la manera superficial d’intentar amagar el dol per la mort d’un familiar fent moltes activitats, per no deixar espai a l’expressió dels sentiments. I de No tocar em quedo amb les situacions divertides que comporta haver de rentar roba interior i no poder utilitzar la rentadora perquè té un cartell que hi posa "no tocar". 

Pel que fa a l’espai escènic, està molt ben resolt, ja que La Saleta es converteix en escenari de tres de les obres: la sala s’ha dividit en dues parts per representar #Sexting i El premi. Al vestíbul s’hi ha representat No tocar. En canvi, No ploris s’ha representat en un espai fora de La Saleta, concretament en el menjador d’un pis de Rambla d’Aragó. Totes les companyies han tret profit del reduït espai, utilitzant escassos elements escenogràfics per dibuixar la trama argumental. 

La Saleta, després que es tanqués al novembre, ha reobert les seves portes el passat més de març  amb un nou equip directiu, tots ells relacionats amb les arts escèniques lleidatanes (Marta Casals, Albert Garcia, Roser Guasch, Marta Guiu, Jordi Ledesma, Clara Olmo, Marta Pachón, Ares Piqué i Gabriel Solans). S’ha ampliat la programació amb una oferta d’espectacles més variada i amb noves propostes, com el Microfest, que sorgeixen de la il·lusió de tirar endavant aquest nou projecte. Podeu consultar la seva pàgina web: www.lasaletalleida.com.

El festival ha tingut molt bona acollida a la ciutat i s’han exhaurit totes les entrades en tots els passis. Aquest festival de microteatre és una bona plataforma per donar a conèixer les diverses companyies locals d’arts escèniques. Així doncs, desitjo que hi hagin moltes més edicions, amb més companyies i espectacles.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

El pilar esquerdat de la divisió de poders i la vaga de la justícia

Se7opinions

Publicitat
Publicitat