Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Montse Bertran

Montse Bertran

Compromesa amb el treball social i el teixit associatiu lleidatà. Escriure el que penso m'ajuda a entendre la vida i compartir-ho m'ensenya a deconstruir velles creences per construir-ne de noves.

Opinió

L’última paraula

Avui he vist la R per segona vegada. Ens vam conèixer fa dos anys en una activitat solidària. De seguida vam connectar, diguem-li sinergies, diguem-li empatia, no ho sé. Només entrar a casa seva ens hem fet una abraçada d'aquelles que et reconforten, de les que t'uneixen totes les peces trencades. La R fa anys que segueix un tractament per vèncer el càncer i em confessa que se sent dèbil, cansada, amb la mort sempre enganxada al clatell. "Saps, ja no li tinc gens de por a la mort", em diu, i comencem a parlar-ne amb la naturalitat amb què s'han de poder parlar les coses de la vida.

Mirar la mort de prop ens fa por, com si la mateixa vida no fos garantia que un dia la mort ens arribarà a tots. És el desconegut, no sabem què passa quan un és mort i sentim nostàlgia de pensar que ens n'anem d'una vida que a voltes ens fa patir, que no l'acabem d'entendre però que un cop se'n va ja no torna, ni ella ni les persones que l'acompanyen. "Mira, jo ja he fet el testament vital", i treu una caixa d'un calaix. És un document de voluntats anticipades en el qual una persona manifesta anticipadament la seva voluntat amb l'objectiu que aquesta es compleixi quan ja no sigui capaç d'expressar-se personalment –sobre les cures i tractament de la seva salut– o, un cop arribi la mort, sobre el destí del seu cos o dels seus òrgans. Incorporant, doncs, aquest testament vital al registre d'instruccions prèvies i que consti en la nostra història clínica n'hi ha suficient perquè s'executi arribat el moment. Un document on expresses la teva decisió d'anar-te'n en pau, sense patir? On he de signar? Precisament ara, al Congrés dels Diputats s'ha fet el primer pas per despenalitzar l'eutanàsia, amb una proposta del Parlament que planteja una reforma del Codi Penal que, a més, ajudi al suïcidi, apel·lant a la dignitat en el moment de la mort, la necessitat d'acabar amb un patiment insuportable i amb el dolor.

Mentre els nostres governants tenen l'última paraula de com i quan hem d'abandonar la vida, la R i jo seiem al sofà amb un cafè ben calent, ens dediquem uns quants somriures i ens regalem el nostre bé més preuat: el temps.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

El pilar esquerdat de la divisió de poders i la vaga de la justícia

Se7opinions

Publicitat
Publicitat