Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Les bicicletes no són per a l’estiu

Ara que ve el bon temps és el moment de desempolsar les bicicletes. Van molt bé per fer-les anar uns mesos, sobretot per plaer, per anar a fer un tomb el dissabte, per sortir amb els fills, amb els amics o per anar a comprar el pa. 

Al sud d’Europa, on la llum brilla gairebé tot l’any, ens agrada fer les coses així: la bicicleta, només per a l’estiu. I és ben curiós aquest model de mobilitat. La bicicleta, més que un transport diari, net i saludable, només és, per a la majoria, una eina de plaer, d’esbarjo, un instrument per fer esport o per entretenir-se. Cert que també ho és, faltaria més, però ja comença a ser hora que deixem d’emprar la bicicleta els estius i la fem servir tot l’any. 
 
Barcelona, per posar un exemple desastrós en el tema de la mobilitat i la contaminació, podria ser la ciutat de les bicicletes, i dels vianants, és clar, però és la ciutat dels vehicles a combustió. És la ciutat d’Europa amb més densitat de cotxes i, per tant, una de les més contaminades. Lleida tampoc s’escapa a aquesta situació. Poques bicicletes es veuen, tot i ser una ciutat petita, on la gent podria anar a peu o en bicicleta arreu. Però no, també és plena de cotxes. I si fem una ullada a la resta de ciutats, per no dir de pobles, la cosa no canvia gaire. A la majoria de ciutats i pobles predomina el fum, els cotxes, vers les bicicletes. 
 
Fa poc, a l’hivern, vaig anar a Dinamarca. Fred, vent, neu, pluja. Tot aquesta voràgine climàtica en pocs dies, però tothom anava en bicicleta. I no només dins de la ciutat, sinó als afores, als pobles, als camins que duen d’un poble a l’altre. La gent, ben abrigada, omplia les ciutats de rodes i pedals sense fum. També hi havia cotxes, és clar, però res a veure amb el que passa aquí. I aquest fet no és típic de Dinamarca, ni molt manco. Per curiós que sembli, és un tema de l’Europa central i del nord, els quals, tot i el seu clima, tenen més clar que nosaltres que una manera de millorar la qualitat de vida de la gent, i de l’aire, és anar en bicicleta a la feina, a comprar, a dur els nins i nines a l’escola. Però aquí no, és clar. Aquí volem renou de motor, fum i olor a pneumàtics. Partícules en suspensió que s’aferren als pulmons, saturació viaria, accidents, i els nins i nines, que abans, fa dècades, podien sortir sols al carrer i jugar a pilota, han desaparegut de les vies públiques. És clar, a veure qui deixa el fill al mig d’aquesta jungla de vehicles motoritzats. 
 
En fi, només és una simple reflexió. Una visió de mobilitat que hauríem d’adoptar a les nostres ciutats i pobles. Si ho fan als països on fa fred, neva i plou durant la major part de l’any, per què no ho podem fer aquí, on el clima és benèvol? Serà un tema cultural, supòs, o de falta d’adaptació de les ciutats. Necessitam més carrils bici, més restriccions de trànsit a les ciutats, però quan alguns polítics intenten transformar les ciutats en models més sostenibles, la gent, i les oposicions, se’ls tiren a sobre. I aquest problema no pot ser un tema polític. Hauria de ser un tema de consens, una qüestió de supervivència, una visió de futur.
 
Ara ve l’estiu, i ja podem desempolsar la bicicleta. La farem servir per anar a la platja, a comprar el pa, per anar a fer una volta, però quan arribi la tardor, i si volem contribuir a la reducció de gasos i merdes volàtils que expulsen els vehicles motoritzats, no l’hem d’amagar. L’hem de fer servir tot l’any. Per anar a la feina, a comprar, a portar els nins i nines al cole. I què millor que fer-la anar quan plou? Així ja no l’haurem de fer neta quan arribi l’estiu, ja que estarà més lluenta que mai. Simplement, hem de pensar a agafar un impermeable. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat