Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

L’or de Balaguer i la Bridget Goodwin

La Bridget Goodwin va ser una irlandesa nascuda a principis del segle XIX que no va tenir l’oportunitat d’aprendre ni a llegir ni a escriure. Tot i així, el 1860 el coratge la va dur fins al nord-oest de l’illa sud de Nova Zelanda, on poques setmanes després que es trobessin les primeres mostres d’or la febre va escampar-se per bona part de Nelson, Tasman i Otago fins al punt de canviar per sempre el context polític i social d’aquestes regions. Durant aquell període els immigrants construïen poblats del no res. Els buscadors amb més sort vivien en tendes de roba. Altres ho feien en cabanes fetes de materials pobres, o dormien sota les estrelles. No hi havia gaires opcions de comprar queviures. La llegenda diu que la Bridget havia estat casada i sense descendència, que ho havia abandonat tot al seu país i que liderava un equip d’homes -dos dels quals compartien cabana amb ella- a les aigües àuriques del riu Buller. L’empresa no va fer gaires calés. Així i tot en van tenir prou per anar tirant i eixugar l’addicció a la beguda. L’entranyable buscadora d’or es va retirar a Reefton una vegada els seus companys de llar havien mort. Allà, de manera periòdica, rebia la visita de feligresos anglicans als quals entretenia amb anècdotes sobre la seva vida.



Vuit segles abans la Madina Balagí (l’actual Balaguer) era una ciutat andalusina amb un notable territori agrícola i ramader on convivien musulmans, cristians i jueus. En tractar-se d’una zona fronterera, la població masculina havia de dedicar llargs períodes al deure de la guerra, i això va fer que les dones possiblement tinguessin un paper preponderant en l’explotació del camp i d’altres activitats complementàries, com ara l’extracció d’or del Segre, abundant segons expliquen alguns textos medievals i cançons de gesta occitanes. Una d’aquestes dones podria haver estat la Mariam, protagonista del fil narratiu del Centre d’Interpretació de l’Or del Segre. 

Són gairebé mil anys i 36 hores d’avió el que allunya la Mariam i la Bridget. Una distància salvable si tenim en compte que el somni de l’abundància ens acosta fins a nivells insospitats.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat