Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Laura Sànchez

Laura Sànchez

Observo el món a través de la fotografia, el visc a través del teatre i el somio a través de la literatura.

Opinió

Jo soc de moltes conviccions

Joan Fuster, en els seus llibres Diccionari per a ociosos i  Consells, proverbis i insolències, deia que no era bo tenir moltes conviccions i que com menys en tinguéssim millor. Fuster exposava que les conviccions es convertien en prejudicis i creia que un excés d’aquestes conduïa al fanatisme, la qual cosa encadena la llibertat intel·lectual. Si segueixo el fil de Fuster, no puc més que pensar que he de replantejar-me-les. Però quan dic que tinc una convicció, en realitat el que estic dient és que sobre un tema crec fermament que és veritat. I es tracta d’això, de tenir certesa sobre diferents qüestions. Per tant, les mantinc.

Potser el problema no és la quantitat, sinó a què fan referència. Si les conviccions comporten, entre d’altres, “pensament binari (o blanc o negre), és a dir, "qui no està amb mi està contra mi"; incapacitat de canviar d’opinió; resistència als fets o les evidències; poques lectures, o moltes d’idèntiques, que sempre reafirmen el mateix sistema de veure el món”, ens trobem davant d’un fanàtic, tal com opina  Melcior Comes en el seu article Cabòries setmanals. A partir d’aquesta primera reflexió, descriu els fanàtics com a “persones amb poquesa mental” que són moguts per “intel·lectuals que els mostrin el camí i els donin sermons i els escriguin pamflets i manifestos”. Nietzsche els anomena “esperits malalts” i també els descriu d’una forma molt similar, afirmant que “el fanatisme [...] és com una mena d’hipnotització de tot el sistema sensitiu i intel·lectual [...] d’un sol punt de vista sentimental que des d’ara domina.” Per tant, quan les conviccions són poques i extremistes és quan ens trobem amb un problema més seriós. I si, a més, afecten grans masses socials és quasi impossible frenar-les, i així ho hem vist al llarg de la història.

D'altra banda, no podem viure sense conviccions. Kant deia que tenim una ètica què està dins de la nostra condició, com a persones racionals que som. Els humans tenim la capacitat d’escollir com volem viure i actuar. Cada una d’aquestes decisions és guiada per conviccions individuals. Per a Victoria Camps, la manca de conviccions esdevindria una caiguda cap a la indiferència, tal com cita en l’article Ètica sense atributs. Camps exposa que la indiferència és “un perill potser més estès que el del fanatisme, ja que, si més no, el fanàtic s’ha d’esforçar per defensar unes conviccions. L’indiferent, en canvi, prescindeix de les conviccions, no les té ni les necessita. Ha fet extensiva al terreny de la moral la màxima liberal de deixar fer: tot està permès”. La indiferència esdevé una llibertat fingida, ja que potser l’individu se sent lliure, però al final es veurà sotmès a l’ètica i les normes imposades comunament per la societat.

La solució que afegeix Camps davant del debat exposat és que s’han de tenir conviccions però amb el plantejament següent: “amb un esperit relativista. Relativista o raonable, és a dir, una voluntat de contrastar les idees pròpies amb les contràries, d’escoltar i dialogar des del supòsit que tothom té una història i uns punts de vista, però que cap història és més vàlida ni més convincent que la de la persona del costat. El relativisme és inseparable de la condició humana que mai no arriba a conèixer tota la veritat”.

Jo soc de moltes conviccions. Cada acció que prenc va lligada a una decisió, i aquesta, a la vegada, va lligada a una convicció, perquè, al final, és necessari prendre partit i posicionar-se. Tenir unes conviccions clares em defineix. Però també sóc relativista, i intento no donar un valor absolut a les meves conviccions, ja que, com diu Camps, “en el món actual, ho sabem prou, tot és molt incert, gairebé res és blanc o negre, hi abunden els tons grisos”.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres avis

Publicitat
Publicitat