Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Anna Costa

Anna Costa

Barcelona, 1974. Emprenedora. Treballo en l'essència de la imatge a CROMM PERRUQUERIA, projecte que dirigueixo des de fa set anys. I sempre que puc escric i capturo mirades a travès del meu objectiu tot fent incursions en el món de la comunicació. Per mi, viure és sentir-se viu.

Opinió

Haru

Massa sovint, últimament, dic que estic cansada. Crec i vull pensar que no em queixo de massa més. Tampoc no tinc dret a estar-ne perquè 43 anys no son per estar estrebada per les cantonades. Però últimament ho estic. No escolto el cos segur i estiro fins que hi ha un dia que no puc moure ni un dit d’aquest. Llavors, esglaiada, m’aturo, respiro i aquell diumenge, perquè l’autònom té això, tot acaba passant en diumenge, faig un stop. Sofà i manta, dia del pijama. Bonic, però de pijama. 



I al meu cap? Que li passen als meus pensaments? Idees, feina, il·lusions, amor, la vida... no para. Llavors, la solució ideal per desconnectar: agafo el llibre.

Ara sí, el temps s’atura i el descans és real. Ara tinc entre lectures un parell, no sé si és bo però em passa. Depenen del dia m’inclino per un o per l’altre. No m’agrada la rutina i entre llibres no podia ser diferent. Però Haru em té el cor robat. Diuen que “desprès de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d’una altra manera”.

Una bona amiga barcelonina, que escriu com els àngels, em va dir que l’autora del llibre, Flavia Company, havia sigut professora seva d’escriptura. I si la seva destresa en el món literari és fantàstica, ella encara ho és més. Així tindrien sentit els articles que parlen de l’èxit professional vinculant aquest a l’excepcionalitat de les persones que s’hi dediquen.

La genialitat i l’excel·lència sense transparència i bon fer no surten a la llum. L’esforç, l’actitud i el valor afegit en el que sents porten a bon fi. Si que és veritat que el món està molt mal repartit i que gira al revés cada dia més. Que el consum ens deixa plens de béns materials i buits d’idees. Que cal un canvi del sistema de poders i del seu funcionament. I que tot això provoca que no sempre qui té talent pugui viure d’aquest. La lluita és dura i la sort no sempre acompanya. Però s’ha de treballar per demostrar i arribar. Així que seguiré creient en el bon fer.

“Quan es venç es guanya la possibilitat de perdre”, diu Haru.

Tanmateix, crec que des que tinc Haru a prop ja no em sento tan cansada. Així que us desitjo un bon Sant Jordi i que cada dia de l’any sigui el dia del llibre.

Comentaris

  • Gaudeix amb la lectura Montserrat. Gràcies pel comentari i una abraçada des de Ponent.

  • #2 Un final per gaudir tota la raó!Tot el llibre és un tresor i sento que després de llegir Haru el silenci pren sentit. Gràcies Maitusca.

  • És un llibre molt polièdric i al mateix temps senzill. Deixes de donar importància al soroll mediàtic on tenen veu pesats i cansinos i aprens a escoltar el valuós silenci. A mi em va agradar molt. I el final... Gaudeix-lo!

  • Hola, encantada de conexela encare que només sigui ciberneticamen.Segur que el llibre, es un exemple d´esforç i positivitat, tampoc coneixo a l´escriptora Fablia Company, pero m´en vingut ganes de llegirla.Salutacions desde la Terra de la musica, de les flors i de l´amor. Montserrat

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Derrota de la justícia espanyola

Publicitat
Publicitat