Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

SOLIDARITAT s’escriu en majúscules

Recentment hem pogut comprovar que cada cop s’organitzen més caminades i curses no només sense ànim lucratiu, sinó amb caire solidari. Els qui investiguen malalties, els col·lectius més desfavorits o els familiars dels presos polítics en són beneficiaris. Sembla que per fi la qüestió de la solidaritat ha envaït la consciència de la nostra població. 

La fórmula de la motivació ha estat clau per aconseguir l’èxit en aquestes fites. Una aportació de diners, per si mateixa, no ens acaba de convèncer, considerant que mai no acabem de tenir clar si la totalitat de l’import, o una bona part d’ell, arriba al seu destí. No obstant això, que a més a més del corresponent pagament s’hagi d’aportar un plus en forma d’esforç físic fa que la nostra contribució esdevingui més valuosa. No és igual participar activament en una iniciativa que col·laborar passivament en qualsevol esdeveniment.

De vegades busquem l’acció solidària en donatius dineraris mancats d’emoció però, en principi, carregats d’utilitat. Però oblidem aquells gestos propers infinitament enriquidors tant pels que els reben com pels que els donen. M’agrada veure amics que es rapen el cabell quan un d’ells té càncer; m’agraden els voluntaris que destinen el seu temps a entretenir persones deficients, i m’agrada el que no s’aixeca quan el de la seva vora no pot fer-ho. M’agrada comprovar que la consciència de la gent va creixent. M’agrada saber que tots podem contribuir al canvi d’aquesta societat tan desigual. 

Un dels exemples que descriu millor la solidaritat és el col·lectiu EGOISMO POSITIVO. Diuen néixer per integrar a través del running persones amb discapacitat al món de l’esport. Us prometo que no havia vist res igual. Es tracta d’un model de solidaritat que combina esforç, amor i diversió. Són un conjunt de persones –moltes disfressades– que empenyen i acompanyen, que criden i ballen, que riuen i ploren, tot amb la mateixa intensitat. No puc entendre com no existien abans... Veure la cara de tots ells és un regal. Una reunió de persones en que resulta impossible desxifrar qui dóna més a qui. Visiteu el web, el Facebook o el que vulgueu d’ells. Al·lucinareu. 

Com ells, caldria, i molt, que tots trobéssim aquella forma d’ajudar els que per qüestions físiques, mentals, socials, econòmiques o fins i tot polítiques ho poden estar passant malament. Pot ser fàcil, o tremendament difícil, però tots podem trobar-ne una. Ajudem-nos i fem que la nostra cohesió sumi en benefici d’un món millor. Un món possible, on l’egoisme sigui tan positiu que faci que SOLIDARITAT s’escrigui, per sempre, en majúscules. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat