Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Pere Gilart

Pere Gilart

Ara de ràdio, però a més a més sempre he estat de poble, d'esports, de lletres, de cau, de fer-m'ho a casa, de rialla fàcil, de lligar caps i d'ajudar a les padrines a pujar la compra a la cinta. Això sí, mai de posar pals a les rodes, així que som-hi!

Opinió

La picada d’un Erugot

El març va arribar fonent els munts de neu que havia pintat el paisatge de blanc i de retruc també l’Instagram. Dies plujosos i desordenats d'impàs entre l'hivern i la primavera que omplen les torres de fang sense poder-hi fer res. Primers raig de sol agradables en una època de l'any que ara just comença i que a Lleida s'ha de gaudir abans que arribi la calor de veritat. Dies d'olor a rostolls cremats i d'arbres fruiters florits, i temps també dels primers dinars a l'aire lliure.

Aprofitant la visita d'uns amics mallorquins per les nostres terres vam decidir sorprendre'ls amb una calçotada. Un cop presa l'encertada decisió de fer-la a cobert i ja en ple procés de flama, flum, diaris i graelles vaig prendre per mala sort una decisió no tan encertada: agafar sense mirar una rama rosant en conseqüència tot el canell amb una eruga que hauria perdut la seva processó. El contacte amb aquest animal va fer que automàticament comencés a fer-me petit i amb només cinc segons passés a mesurar un màxim de vuit centímetres davant la sorpresa dels allí presents per la meva desaparició. Imponent i amb una pipa a la boca, l'Erugot em va preguntar de males maneres que qui era jo i que hi feia allí i li vaig dir que...

Bé, tot i que la cosa es posava interessant, òbviament no em va passar res del que va somiar Alicia al país de les meravelles però per molt que, disculpeu per l'spoiler, finalment fos un somni, la trobada incòmoda amb aquell Erugot que vivia sense angoixa i feia preguntes va servir a la nena per acabar dominant la seva mida quan volgués fruit de l'experiència obtinguda de l'error. Tornant als fets que van passar realment, la picada no va anar més enllà gràcies a l'aigua, el sabó i una pastilla antihistamínica. Tampoc va faltar el comentari afectuós d’una amiga: "Pere, sempre et passen a tu aquestes coses". I té tota la raó. Si fas coses, és probable que te'n passin, per tant, que vingui el que vulgui, si no fas res segur que no t'equivocaràs, i com ens deia ahir en una entrevista el cantant del grup Hermanos Lobo, "el riesgo està en no arriesgar", així que aquest març vigileu amb les erugues, o no.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Catalunya i Barcelona, vasos comunicants

Publicitat
Publicitat