Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

El Sagrat Cor d’Alguaire i un cementiri al mar

Situada al sud-est de l’arxipèlag de les Filipines, l’illa de Camiguin dispensa l’amabilitat de quan trobes una moneda a la butxaca d’uns pantalons vells. L’any 1871, a prop de la fi dels tres-cents anys del sempre angoixant domini espanyol, un fort terratrèmol acompanyat de l’erupció del volcà Hibok-Hibok va provocar l’enfonsament de Catarman, l’antiga capital, i de bona part dels assentaments, entre els quals el cementiri del barri de Bonbon, que va acabar enterrat a les aigües del Pacífic. Allà mateix, un segle més tard hi van alçar una creu que s’erigeix, colossal, de dins el mar amb la voluntat de commemorar aquella tragèdia. Em va fer pensar en el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, en el Crist Rei de Cali, i també en el Sagrat Cor d’Alguaire, obra arquitectònica inaugurada el 1968 per substituir una creu antiga i renovar el vot de la població contra mals, plagues o pedregades. El que fa únic el Sagrat Cor d’Alguaire és una casualitat. N’hi hauria pogut haver molts com el de la població del Segrià. Però el disseny proposat per un taller d’imatgeria d’Olot que volia innovar en l’àmbit de les representacions religioses no va arrelar, de manera que aquell corrent modern va quedar en no res i el taller va tornar a la tradicional estampa dels sants. Això sí, hi va haver temps per vestir el Sagrat Cor d’Alguaire. De totes maneres, malgrat les similituds de la iconografia, la relació entre la quotidianitat d’Alguaire i la de Camiguin amb el cristianisme són dos mons oposats. A Alguaire, com a les altres poblacions catalanes en general, la figura de Jesús s’identifica amb la foscor, el dolor, la culpa, el patiment. En canvi, a Camiguin, on conviuen diverses línies de la religió cristiana, Jesús és la imatge d’un home amb barba i cabells llargs que et somriu, optimista, i et mira alegre des del gravat d’un pòster o un clauer o des del pit de la samarreta d’una noia, a l’estil d’altres mites de la història com el Che Guevara, Kurt Cobain o Yoko Ono.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat