Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Abel Pujol

Abel Pujol

Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, sempre cercant la resposta. Estudiant d'Administració i Direcció d'Empresa, sempre de rebaixes. Però, per sobre de tot, verge, verge extra!

Opinió

Irredempt

Quan es creia que la teia de l'independentisme s'havia consumit a conseqüència d'una exigua ardidesa del caliu, resultà que no, que només jeia sota una fina capa de cendra.

La cita amb el corifeu del postfranquisme, que reclamava besamans al antuvi Palau dels besa-culs, va tornar a encendre la flama, envigorint de ferm, el no haver-se consumit a la pluja trista de la tardor. El somriure del vell maulet ressonava pels carrers de Barcelona veient l'escampadissa del Borbó, que si és rei d'algú, ho és dels verns, quan deix les fulles que cada any recorden, des del 39, aquell trist, injust lament.

Per la seva banda, els líders independentistes, que han pres consciència que no hi ha un mil·límetre on avançar per la margera de la injustícia espanyola, es troben, de cara, amb idèntic judici que el comte de Mataplana; hi ha qui pretén ensellar el cavall negre, n'hi ha que advoquen pel blanc, malhagen veredicte, si el quòrum no és categòric, benhaja decisió si empeny la legítima revolució. Això sí, passos de plom, en audiència, doncs davant del jutge tot el que vam viure era mentida, encara que ens hagués agradat. Puigdemont des de l'exili brama pregàries sense parròquia, potser encara pensa que Catalunya anirà allí on sigui ell, i no a l'inrevés. President, els somnis viuen només perquè els hi donin mort.

El contrapunt no és gens innocent, encara que nasqué el dia en què aquests es venera, doncs milers de tabarnians ocupaven el centre de la capital reclamant la seva quota separatista. Inspirats pel pols de la seva nimfa, visible cap d'una oposició, que ja no ho és només a la que és del Parlament majoria, sinó sobretot al venerable fet de construir una idea mitjanament complexa, li reclamaven a Rafael Casanova que els alliberés del setge nacionalista; ai, i si ho proveu amb Villarroel? Potser aquest us ensenyaria certa noblesa i, de ben segur, us espolsaria tanta ximpleria.

Finalitzo aquests recaragolats pensaments abstractes, actius i reals, o així ho semblen, creient que el que desitjo, la llibertat del meu poble, és un instint normal, però si no ho fos m'és ben igual, doncs presenta un nou disc el Roger Mas; així doncs, res és perdut, correu! Anem en processó cap al Parnàs.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Catalunya i Barcelona, vasos comunicants

Publicitat
Publicitat