Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Montse Bertran

Montse Bertran

Compromesa amb el treball social i el teixit associatiu lleidatà. Escriure el que penso m'ajuda a entendre la vida i compartir-ho m'ensenya a deconstruir velles creences per construir-ne de noves.

Opinió

Parem lo món

Fa temps que llegeixo i segueixo persones, majoritàriament dones, que parlen de feminisme a les xarxes socials. I veig que hi ha molt a dir i molt a fer. El masclisme viola, el masclisme pega, el masclisme mata, i ja n’hi ha prou, no? Hem vist i escoltat milions de dones, arreu del món, que han volgut compartir el seu testimoni valent de tota mena d’agressions que han patit només pel fet de ser dones; unes agressions que, val a dir, han succeït sempre, des que el món és món. Hem de preguntar-nos per què néixer dona és sinònim d’inferioritat, per què i en què som el sexe dèbil, per què se’ns sotmet a judicis constants pel que diem, per com ens comportem o per com vestim. A les dones, per ser dones, ens pertoca jugar a un joc on les normes no les hem decidit nosaltres, ens toca lluitar per fer-nos un espai en el mercat de treball i que se’ns reconegui amb igualtat de condicions que els nostres companys, i compaginar-ho, a més, amb el pes de l’àmbit domèstic, perquè, val a dir-ho, continuem sent les cuidadores principals dels fills, dels pares, dels avis... Ens carreguem excessivament amb una “jornada en B” invisible que no acaba mai, no remunerada i que, paradoxalment, suposa un gran estalvi en temps i diners que no es valora enlloc. 
 

Se’m fa difícil que tot això canviï si no es fan canvis de base, des de l’arrel. “Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quien limpia el váter en casa”, diu l’economista (i feminista) Amaya Pérez Orozco. Cal que donem exemple als nostres fills i filles i pensem en qui assumeix les tasques de la llar i ens adonarem que cal reeducar-nos amb valors d’igualtat. És urgent i necessari legislar garantint la igualtat amb caràcter transversal, i no només en serveis i recursos puntuals. Invertim en recursos públics que ens ajudin a canviar estereotips masclistes? És  inadmissible que el president del govern espanyol no vulgui entrar a valorar la bretxa salarial entre homes i dones, no ens podem permetre governants així si volem ser una societat avançada. Està bé que hi hagi nous serveis pensats per prevenir més agressions com ho és, per exemple, el servei antiassetjament en el transport públic, però no ens podem quedar aquí, amb solucions que serveixen per llençar missatges subliminars de “viu amb por, dona, que en tens motius”. Vull poder agafar el transport públic o, simplement, passejar tranquil·la i sola pel carrer i sense por, o és que les dones no tenim una vida per ser viscuda amb llibertat?

Demà, 8 de març, es convertirà en una denúncia mundial, un clam unitari: “Si nosaltres ens aturem, el món s’atura”. Fem-ho, fem que el món s’aturi, i no per baixar-ne, sinó per fer-lo millor, per nosaltres i per totes les dones d’arreu del món a qui ja han pres la veu, el vot o la vida.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els nostres avis

Publicitat
Publicitat