Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

El pantocràtor de Michelangelo

Quan al 1584 es construí el Cemberlitas Hamami, el balneari més antic d’Istambul, feia vint anys que Michelangelo havia mort. Llavors ja havia superat les penúries econòmiques que el van empènyer a acceptar l’encàrrec que li féu Baizet II: construir un pont sobre el Corn d’Or de Constantinoble. I malgrat el pont no s’arribà a construir mai, durant l’estada Michelangelo quedà atrapat en l’erotisme, els perfums i l’art de l’imperi fins al punt de posar al descobert la seva ànima pertorbada. Per una altra banda, quan més o menys l’art otomà despertava a l’orient, a occident el romànic donava pas al gòtic. Enrere deixava una empremta majestuosa. Entre altres llocs d’Europa, a La Vall de Boí, on molts segles abans que això passés els peregrins ja s’aturaven als banys de la zona –la que avui és el balneari de Caldes. Istanbul i La Vall de Boí, doncs, són dos balnearis i van ser epicentre de dues maneres d’entendre l’art i la vida que, l’una amb l’altra, s’assemblen com un ou a una castanya. I em pregunto què hauria passat si el destí, en comptes de posar en contacte Michelangelo i el soldà, hagués posat en les mateixes coordenades del temps Michelangelo i l’Abat Oliva. Què hauria estat de Michelangelo si, en comptes de fer el noctàmbul per Constantinoble tractant de vaticinar el sexe dels mala’ika, hagués hagut de passar entaforat al catre d’una pensió de mala mort dels Pirineus, sota un crucifix i un bon doblec de mantes, tot matant l’enyor per l’estimada Florència a base de glops d’aiguardent. I què hauria estat del pantocràtor si, l’endemà, Michelangelo, hagués enfilat, per primera vegada, la bastida de l’absis central de Sant Climent de Taüll.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat