Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Marta Esparza

Marta Esparza

Enginyera agrònoma. Col·laboro a Rac1. Escric i llegeixo amb igual proporció. Molt del meu país. A aquest ritme amb una vida ja en tindré prou. Tuitejo a @marta_espgon.

Opinió

Recordeu allò d'“el Junquerisme és Amor”?

Què en sabem de l’Amor? Que es tracta de l’energia més forta de l’univers, que es capaç de traspassar fronteres, edats i races. L’Amor és la força que impulsa les mares i els pares a educar els seus fills i dedicar-los la major part de les seves vides. L’Amor és pau, serenitat, passió, monotonia, passejos per la muntanya, capbussades al mar. L’Amor és allò contra qui ningú no pot lluitar, perquè sempre guanya. L’Amor és alegria, malenconia. L’Amor també és por, reflexió, aventura i incomprensió. L’Amor és apreciar les persones, els animals i la natura. Amor és escoltar, opinar, debatre i respectar. L’Amor és alegria, tristor, emoció, serenor i anhel. L’Amor és prosa i poesia. L’Amor és lluita i també rendició. 

Tot és Amor. Tota acció, tota paraula, tot sentiment que transmetem podem decidir fer-lo des de l’Amor o no.  Tot allò que donem, en realitat, ens ho donem a nosaltres mateixos. Com volem rebre Amor si repartim desconfiança, mals pensaments, ràbia o dolor? Com volem resultats professionals positius quan anem a la feina si no hi posem Amor en allò que realitzem? No seria just. Com esperem rebre comprensió d’aquelles persones a les que no tractem amb Amor? Exigim respecte i estimació, però en realitat no actuem sota aquestes premisses. Heu provat a fer el mateix de cada dia però amb un somriure? Heu provat de mirar aquella persona que us tracta tan malament a la feina o a casa des del punt de vista de l’Amor? No sabem quines circumstàncies envolten les persones, no obstant això, decidim posar-nos a la defensiva i jutjar-les salvatgement. Aquestes reaccions diuen més de nosaltres mateixos que de les persones que tenim al davant. Heu viscut el típic dia que tothom sembla estar girat? N’esteu segurs que són els demés els que estan girats? Tots alhora? Segur que no. Busca en el teu interior què és el que et fa estar de mala baba. T’has trobat diversos cops amb un tipus determinat de persones que t’incomoden i has dit allò de “tots els rars em toquen a mi”?

L’Amor per un mateix és el més obvi, i el menys practicat. Perquè no ens estimem? Sí, fem esport, ens posem cremes, intentem menjar bé... però per què no ens estimem de veritat? Som el que veiem. La vida és una gran pantalla on se’ns mostra el nostre interior. No són els demés els que estan enfadats amb nosaltres... tot allò que vivim és una escena del que es belluga per la nostra ànima. No us penseu que això és nou, ja ho deia Aristòtil fa una pila d’anys: “ Si estàs amoïnat per problemes financers, amorosos o de relacions familiars, busca al teu interior la resposta per calmar-te. Tu ets el reflex d’allò que penses diàriament”. No hi ha cap altra fórmula magistral. És senzill, dona allò que desitgis rebre: si vols aprendre, ensenya! Si vols respostes, respon! Si vols respecte, respecta’t! Si vols Amor, Estima! Dona, dona, dona... i la Vida et donarà. Fes-ho amb Amor i t’ho tornarà amb més Amor. Si no apliquem aquest principi bàsic, cap problema, “la vida és tan bona mestra que si no aprens la lliçó te la repeteix”. Si deixes un pis perquè tens problemes amb els veïns i no resols els teus problemes amb tu mateixa, aniràs a parar a un altre pis amb problemes amb els veïns. Què passa? Tens mala sort? No, no t’estimes, tens problemes amb tu mateix, i la Vida t’ho ensenya i t’ho repeteix. I ho farà tants cops com faci falta, de paciència en va ben farcida. 

I ara què, pren sentit allò del “Junquerisme és Amor” oi? Diuen que l’Oriol està en Pau a la presó, que medita, resa, llegeix, escriu... que no mostra rancúnia cap als seus carcellers, que no té ràbia, que no ataca ningú... no deixa d’enviar-nos missatges dient que ell està bé i ens repeteix que sobretot no deixem d’estimar-nos entre nosaltres. No respons als atacs de ningú. Envia missatges de Pau, Serenor i Amor. Ens/els està donant una gran lliçó, a les nostres mans està aprendre-la. Ja ho deia el profeta Rumí: “Ahir era intel·ligent perquè volia canviar el món, avui soc savi perquè em vull canviar a mi mateix”.

Espero que estem a l’alçada de l’Oriol, perquè ningú no serà lliure fins que no hi hagi ni una sola persona privada de llibertat.

Amb vosaltres Quim, Jordis i Oriol! Us faig arribar tot el meu Amor. Gràcies!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Regular l’eutanàsia: l’etern debat que ha de quedar resolt

Se7opinions

Publicitat
Publicitat