Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ramon Pedrós

Ramon Pedrós

Periodista.

Opinió

Fidel, entre la història i la geografia

Els joves de la meva generació, a les acaballes del franquisme, vam penjar a les parets de l’habitació els pòsters del Che Guevara i Fidel Castro. Alguns hi vam afegir el del sacerdot colombià Camilo Torres, mort el 1966, fusell a la mà, lluitant amb la guerrilla per la justícia social de l’Evangeli.

Per aquells anys, la revolució cubana va galvanitzar els anhels de llibertat que desitjàvem per Espanya. La llibertat, com a idea indispensable per bastir un model democràtic, i la justícia social, com a condició del progrés.

Avui, el comunisme no és més que un mal record. Aquella ideologia que havia de transformar el món i acabar amb les cadenes de l’explotació i l’opi de les religions mil·lenàries ha provocat més morts, empresonats  i expatriats  que la Segona Guerra Mundial i no ha pogut sobreviure ni setanta anys. Pel que fa a Cuba, només val a dir que hi ha més cubans fora que dins del país.

Avui, ja no hi ha cap retrat de Fidel a les habitacions. No em calia passar uns anys a Moscou per conèixer els estralls que origina la centralització econòmica i la repressió de la dita dictadura del proletariat. Ara ja sabem que el comunisme, conjuntament amb el nazisme i el feixisme, fou la gran mentida política del segle XX.

Malgrat això, no es pot matisar el balanç del castrisme sense fer al·lusió al bloqueig econòmic i comercial imposat pels Estats Units, que no ha ajudat precisament a desfer les cadenes de l’economia cubana, i als progressos fets a l’illa en matèria d’educació i de salut. Han estat les dues banderes del règim, brillants però no suficients per justificar ni compensar els atacs contra les llibertats i les incapacitats per desencallar una economia ofegada en la retòrica de la resistència . En tot cas, són els trumfos que van permetre a Fidel, recolzat per la URSS, aixecar-se davant dels països llatinoamericans com a referent de la política antiimperialista dirigida contra els Estats Units.

“La historia me absolverá”, va dir un dia Fidel. A Cuba, hi ha funcionaris que reconeixen en privat: ”Tal vez, pero la geografía no le perdonará”. I és possible que, en aquest cas, pesi més la geografia que la història a l’hora d’avaluar  decisions com el fet de posar a l’òrbita soviètica una revolució feta a tocar de Florida.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Serveis màxims

Publicitat
Publicitat