Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gerard Martínez

Gerard Martínez

Director de SE7ACCENTS.

Opinió

Eixe món de cames al sol i peus boteruts

Jo ja no soc d'eixe món. Ho comprovo cada vegada que accedeixo a alguna xarxa social i em trobo el veí del cinquè raspatllant-se les dents o la venedora del quiosc on no compro el Segre amb orelles de conill i una irritable veu nasal a una freqüència sonora mortal per a qualsevol avi amb Sonotone. No poso en dubte que siguin activitats fructuoses i d'allò més amenes per a qui les practica, fins i tot higièniques en el cas d'una adient neteja bucal, però d'aquí a que esdevinguin susceptibles de compartir amb la resta de mortals hi va un bon tros. He vist més cames estirades damunt de la sorra amb els seus respectius peus mirant al mar en un sol estiu que en tota la meva vida, i crec que també parlo per tots els podòlegs del món. Cames llargues, curtes, estiloses, cel·lulítiques, peludes o llises com el cul d'un bebè acompanyades de peus boteruts, plens de durícies, irregulars o harmoniosos, això sí, sempre perfectament disposades en el marc incomparable d'un horitzó assolellat i un mar en calma. Ah! I ara també hi ha els qui es graven veient Operación Triunfo, d'aquests n'he vist molts últimament... Per l'amor de déu, si jo no miro OT, ¿per què coi m'ha d'interessar veure algú que està mirant OT? Nens, si aquest és el món que ens deparen les noves tecnologies, jo me'n baixo aquí i ara!

D'un temps ençà que ja no disposo de perfils personals a les xarxes socials, només conservo els professionals, i per necessitat, si no ja fa temps que m'hauria convertit en un cavernícola digital. Amb això no vull dir que doni l'esquena als avenços tecnològics, i tant que no, però sempre que no impliquin passos enrere en d'altres camps tan primordials com la dignitat personal o la vergonya aliena. Ara mateix sé què mengeu, com cagueu, quan putegeu el vostre gos perquè posi per a una foto, amb qui folleu cada cap de setmana... I, sincerament, m'importa una merda! "Ningú no t'obliga a mirar-ho", em direu, a més, amb molt bon criteri. D'una banda, per no veure cap d'aquestes ximpleries hauria de desconnectar-me completament del món virtual, i això en aquests moments no m'ho puc permetre. De l'altra, jo pertanyo a una generació en què el voyeurisme estava mal vist (quina paradoxa!), i com que tot allò prohibit esdevenia temptador, doncs ara que hom es mostra sense cap rubor resulta complicat deixar de mirar, ho reconec (però ho negaria en qualsevol interrogatori policial). Tanmateix, n'hi ha que criticaven programes com Sálvame per donar veu a personatges anònims que rebentaven la seva intimitat en directe a canvi de diners i que ara fan el mateix però a través de les xarxes socials i sense cobrar. ¿O els pseudointel·lectuals que renegaven de safarejos públics com Gran Hermano i que ara es graven fins i tot quan es treuen borrissol del melic? Vaja, que jo no soc d'eixe món ni de conya!

Tinc la sort de conèixer una de les persones més intel·ligents d'eixe món, exprofessora i amiga (sense l'ex- en aquest cas) que dies enrere em regalava la seva opinió sobre les xarxes socials i, de retruc, sobre l'autoesmicolat dret a la privacitat: "Gerard, el millor és i serà sempre el que no publiquem". Quanta raó! Mireu de recordar alguns dels millors moments de la vostra vida... Una febrada que us envaeix de dalt a baix, tremolors, l'estòmac capgirat o el cervell trastocat durant un instant que no tornarà, que no es repetirà perquè tingueu temps de fotografiar-lo, que s'ha esfumat de la mateixa manera que s'havia presentat: per sorpresa. "Els millors moments són els que guardes per a tu i per als teus, són íntims i personals, no per compartir amb desconeguts", concloia ella mentre jo m'apressava a apuntar-ho tot al mòbil per no oblidar-me'n després de la tercera cervesa. Té raó, però potser ella tampoc no és d'eixe món... Com jo. Abans que m'ho retregueu, jo també he publicat bocins de la meva vida, per aquí, amb textos en què despullava la meva ànima, les meves joies i les meves misèries, però reitero que jo no soc d'eixe món, sinó d'un altre, que no dic que sigui millor o pitjor, però no és eixe... Almenys en el meu no hi ha fotos de cames al sol i peus boteruts!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Trampa mortal

Publicitat
Publicitat