Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Gabriel Pena

Gabriel Pena

Poeta i escriptor nascut a Seròs a finals de la primavera del 1980. Passa la seva infància en un entorn rural, entre el regadiu i el secà. S'especialitza en estratègia de la marca i la comunicació i actualment viatja pel món per descobrir altres maneres d'entendre la vida.

Opinió

Els inferns de Nova Delhi i Seròs

A l’Índia, a finals del segle XIX, diverses onades de camperols van començar a desplaçar-se a les ciutats amb l’esperança de trobar la fortuna que l’àrea rural els havia negat després d’encadenar un seguit de males collites. Lluny de fer-se realitat, aquella esperança es va convertir en una trampa. Centenars de camperols es van veure sotmesos a unes rendes elevadíssimes i a un esforç desmesurat i constant sota condicions adverses, desnutrició i un tracte físic degradant; la urgència de la pobresa els havia atrapat a la xarxa de conductors de rickshaws, controlada per organitzacions d’usurpadors.

Els rickshaws són uns carruatges que es van fer populars a diferents indrets de l’Àsia. A les ciutats índies van arribar entorn al 1880, i tot i ser d’origen japonès – ve de ji riki shaw, que significa “vehicle propulsat per l’home” – qui els va introduir van ser els xinesos. En un inici es feien servir només per a mercaderies. Més tard, a partir del 1914, també per al transport de persones.

En paral·lel al moment àlgid dels rickshaws a Nova Delhi, al voltant de 1935, la zona del Baix Segre es convertia en un dels escenaris més crus de la Guerra Civil. I la postguerra, per a una àmplia capa de la societat, suposava un període de misèria extrema. La conjuntura d’uns anys de campanyes dolentes al camp i l’aïllament internacional del franquisme van situar l’economia local en un estadi de latència que, si se sostenia, era per mera autosuficiència i perquè el règim va justificar l’explotació de les mines de carbó com a única alternativa al bloqueig de les fonts d’energia estrangeres. Aquesta estratègia, a banda d’arrencar amb un retard tecnològic i comercial notable, va suposar que, milers d’homes, alguns d’ells molt joves, passessin llargues jornades celats en autèntics inferns negres. Un d’aquests inferns va ser la mina de la Canota, al terme de Seròs – el Segrià.

Nova Delhi i Seròs. Mentre uns homes tiraven dels rickshaws per davant tot fent via per carrers atapeïts de sedes, espècies i metalls preciosos, a la mina de la Canota uns altres empenyien, per darrere, vagonetes carregades de pena sota un cel allunyat de qualsevol engruna d’optimisme.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat