Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

2018: I ara, què?

Tot just surt el sol, la meva ment desperta i els somnis pretenen apagar-se. Ja en tinc 40 i aquest any, si ens porta salut, me’n regalarà un més. Admiro la gent valenta, n’hi ha que no han passat el Nadal amb els seus precisament per ser-ho. Reflexiono sobre com vull que sigui aquest any i decideixo que em saltaré les regles amb harmonia. Viuré amb cert desordre i alhora amb molta pau.

Aquest món ple d’estàndards cada cop m’identifica menys. Són creats inicialment per ordenar-nos però fets realment per controlar-nos. No us sembla que la llibertat que ens regala la vida s’esvaeix tot just néixer? Les regles del joc comencen ben d’hora el seu atac sever. Lleva’t, vesteix-te, estudia i porta’t bé. Calla, escolta però, sobretot, no diguis res. On és la veritable essència del qui no pot ensenyar-la? Condicions i més normes, no sigui que te n’adonis que l’autocensura és la teva llei.

Quanta gent autèntica coneixeu? Quantes persones del vostre entorn gaudeixen de si mateixos i viuen en llibertat? Qui ha perdut la por i entén que l’amor de la seva vida és ell mateix? Qui diu les coses pel seu nom? Tots ells són benaventurats perquè per fi han despertat.

Ens passem molt temps intentant agradar als que estimem, sense pensar que potser primer hauríem d’estimar el que som. Treballar per fer de les il·lusions una realitat hauria de ser la nostra fita a cada moment. Centrar els nostres esforços en allò que realment volem ens fa molt poderosos! Quanta insatisfacció es respira al món, però, i com perdem el temps davant de tanta vida...

Comencem un any nou. I ara, què? Jo la resignació la vaig deixar l’any passat. O l’altre. O més enllà. Ja no em conformo amb tot, més aviat exigeixo més. No necessito a ningú, si bé us vull a tots, estimats. El 2018 ha començat fort, regalant-me empenta i oferint-me vida, així que no us talleu un pèl i gaudiu d’un nou any amb respecte però sense imposicions, amb molt amor i sobretot llibertat. Per a tots. Absolutament per a tots.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Llarena està quedant atrapat en la seva pròpia teranyina

Publicitat
Publicitat