Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ferran Grau

Ferran Grau

Periodista i escriptor.

Opinió

«Ets marica, Grau»

Fa uns dies, vaig poder xerrar una estoneta amb la Gemma Nierga sobre feminisme. Totes dues vam coincidir en que falta molta feina per fer al respecte. Totes dues vam coincidir en que el feminisme s’ha d’entendre com una manera femenina de fer, de liderar, de viure: amb tendresa, amb humanitat, amb intel·ligència. I sense deixar-ho de fer amb fermesa (una cosa no treu l’altra). Li vaig confessar que, molts cops, jo mateixa he caigut en masclismes i micromasclismes [sic]. Li vaig confessar que quan hi penso em faig fàstic. N’he d’aprendre molt encara. Ella em va dir que fent aquesta reflexió ja faig molt més que moltes dones. I aquesta darrera resposta d’ella em va deixar perplexa.

Unes hores després, vaig recordar un episodi personal que em va servir per espolsar-me la perplexitat de sobre: quan treballava a la ràdio on, curiosament, la Nierga també hi treballava, tenia una cap –li deien, li dèiem, la jefa. No em tractava gaire bé. Tenia pràctiques tiràniques i tics verinosos. Amb mi i amb moltes altres companyes. A les reunions de redacció em rebatia amb males maneres fent explícit que els temes que proposava li semblaven, entre altres adjectius, febles. Un tarda del mes de maig, se’m va apropar a la taula i, mentre jo escrivia a l’ordinador, va dir sense engaltar gens: «Ets marica, Grau». Llavors, no vaig entendre per què ho feia. Em vaig enfadar tant que vaig arribar a afirmar en públic que el pitjor d’una feina és tenir una dona al capdavant.

Parlava la ferida en boca meva. Estava tan rotundament equivocada com aquella jefa amb aquells desafortunats gestos. Ella, tot i ser una dona, actuava amb el masclisme imbuït pel patriarcat vigent. Aquell que totes patim. Totes. I em consta que encara ho fa: se sent malament davant dels temes que ella considera, entre altres adjectius, febles. Per això, segurament, si acaba llegint això, sent una incomoditat en la lectura, perquè parlo en femení. Perquè interpel·lo la virilitat que contamina l’oxigen, l’excés de testosterona social, la barbàrie de la manada. He decidit que per sempre més vull actuar des del feminisme: tendresa, humanitat, intel·ligència. I sense deixar-ho de fer amb fermesa (una cosa no desfà l’altra). Tenim i tinc molta feina a fer encara. I si això resulta que em converteix en un marica, benvinguda etiqueta. Cal que la revolució sigui feminista o no serà. Marica no: mariconàs.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Mala cara

Publicitat
Publicitat