Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Elisenda Rosanas

Elisenda Rosanas

Barcelona, 1982. De petita ja deia que volia ser periodista, ara procuro fer-ho el millor que puc a l'ACN i al voltant, sobretot, de l'educació i la salut. Alhora, m'esforço a criar tres fills petits i no morir en l'intent, posant a prova això que està tan de moda: la conciliació familiar.

Opinió

Fem campanya

Fa just una setmana que estem immersos en una nova campanya electoral a Catalunya. L'enèsima en pocs anys; per la qual cosa podria semblar que al país en som grans experts. Fa temps que es posa en dubte la utilitat de tenir quinze dies per recórrer el país demanant el vot, però que, en canvi, ningú no hi renuncia. I no s'hi renuncia tampoc, seguint un disseny completament tradicional. 

S'ha de reconèixer que, enguany, almenys un partit dels set ''grans'' que hi concorren va considerar que esperar-se a les dotze de la nit per poder demanar el vot, al 2017, no tenia cap sentit, i va programar el seu acte a les set del vespre. Per la resta, tot i que la cola i la galleda ja han passat de moda,  calia ser davant de les càmeres de televisió a aquella hora intempestiva. El seu rèdit, no sé pas quin és, a banda de començar amb son dues setmanes, per a molts, frenètiques. També és veritat que en alguns mítings s'ha imposat la connexió via Skype o a traves de discursos enregistrats i, per tant, amb un component tecnològic més gran que l'habitual.

No em ve al cap cap altra novetat rellevant aquest desembre. Deu ser que el format míting no evoluciona massa més enllà del disseny dels faristols, els vídeos o el marxandatge; o que els candidats no s'atreveixen a buscar noves formes de convèncer més enllà de posar-se davant del seu propi electorat...  I és que si mirem les agendes i els recorreguts de cada candidat, es pot dir que arriscar arriscar, els partits no arrisquen. Buscar el vot en territori hostil sembla que no es porta, i jo, des de la meva humil posició, em pregunto: té molt sentit fer campanya on ja saps que et votaran majoritàriament? Potser esgarrapes alguns vots més, dels indecisos que si et veuen i els caus en gràcia aposten per tu, però no faràs canviar els resultats de manera estrepitosa. En canvi, i també des de la meva humil opinió, veig trencador posar-se en un barri on les eleccions anteriors no t'han donat suport i intentar convèncer que ho pots fer millor per a ells. Potser rebràs algun crit o veuràs banderes que no van amb tu, però, almenys, podràs fer arribar la teva idea a qui normalment no hi té accés.

Crec que tot això tindria sentit, sí, si no fos que les campanyes estan fetes, en el fons, per als mitjans de comunicació que les segueixen de forma incansable. I els partits ho gestionen seguint aquesta lògica: ens interessa veure sales plenes, doncs agafem-les petites que no sigui que no omplim, si volem banys de masses, fem actes a l'aire lliure on més suport sabem que tenim i ,sobretot, repetim el mateix discurs dia rere dia. Ja tenim els mitjans de comunicació que s'encarreguen de dosificar els missatges per poder ''fer bullir l'olla'' fins el dia de les eleccions. Ara que en altres àmbits es parla tan d'innovació, potser podríem començar a introduir-la, també, en la campanya electoral. Una llàstima que ningú no vulgui atrevir-s'hi.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Mala cara

Publicitat
Publicitat