Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Agustí Arbonés

Agustí Arbonés

Sarroca de Lleida, 1983. Sóc un peix que sol sap nedar al secà, un tècnic de so que només sap escoltar, un "torero" sense plaça per torejar i un caçador, però de somnis.

Opinió

No tinc clar si m’agrada la boira

Sóc de Lleida, més ben dit de Sarroca de Lleida, un lloc on podem estar més de vint dies sense veure el sol, però no tinc massa clar si m’agrada la boira o no. 

La gent m’intenta inculcar que sí, que la boira és algo molt nostre, que els de Lleida ja hi estem acostumats, és veritat que fa fred, però podria fer-ne més si no fos per la boira que no deixa baixar en excés el mercuri dels termòmetres. Els pagesos diuen que fa saó i mata els fongs dels arbres, els artistes que pots fer fotografies fantasmagòriques, espectaculars i de postal i els metges que la humitat va be pel cutis. En definitiva, tot són coses bones.
 
Jo no ho tinc massa clar, superficialment aquestes inclusions em diuen que sí, que m’agrada la boira, però internament penso que la boira és una merda. Produeix inversió tèrmica, fa fred, molt fred, perquè la sensació tèrmica disminueix. No és veu el cap del carrer, és a dir, que és perillós a l’hora de conduir, i més als que ens agrada anar amb bici, acabes tan xop com si una tronada d’estiu t’hagués enxampat. I no parlem dels pagesos que fan les feines, que els toca per l’època, els que cullen "aulives” de forma tradicional, sense vibradors, o els que esporguen els arbres fruiters, que també acaben ben molls.

No es veu el sol ni en pintura, tot és gris, la  gent està trista, hi ha menys moviment pels carrers... però lo fotut de tot és que si no hi ha boira a Lleida la trobem a faltar i l’hivern no és hivern. Ja té collons la cosa.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

El rebost de tota la vida

Se7opinions

Publicitat
Publicitat