Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

David Farré

David Farré

Lleida, 1980. De moment només havia escrit per després poder cantar-ho. La necessitat de canvi i les ganes de conéixer-me cada cop més m'han portat fins aquí. Ma germana un cop em va dir: "Vigila, perquè no a tothom li interessa el que tu pensis".

Opinió

El meu món per la nit

Per la nit, no se ben bé per què, és quan se'm revifen els mals de cap de tot el dia, de la setmana, del mes o, què sé jo, de mesos en molts casos. També quan la imaginació comença a manar dins del meu cap, l'exaltació, la desconfiança, la tendresa, l'obsessió, la passió... un conjunt d'atributs que es desperten quan tothom apaga el llum per anar a dormir i jo tanco la porta de l'habitació. El primer que sento és com un formigueig a la panxa inconfusible que em confirma que ja ha arribat el moment, la ciutat dorm i jo i el meu món estem sols. És una mica com aquell entorn turmentós que narrava Tim Burton i on també il·lustrava la que per mi és la seva millor obra, Vincent Malloy, el personatge d'un nen que fora de la seva habitació i de dia era un nen normal que anava al col·le, jugava amb el seu gos i la mare li fotia la bronca perquè no feia els deures. Però per la nit, quan es tancava a la seva habitació, era un doctor sonat i científic malvat amb deliris de grandesa i ganes de conquerir el món que experimentava amb el pobre gos al més pur estil Dr. Frankenstein on representava que era el seu laboratori malèfic.

Bé, dins d'aquesta paranoia però bonic relat que us aconsello d'aquest petit personatge, alguna cosa se m'enganxa quan cau la nit, a penes hi ha soroll i tothom dorm. És en aquests moments quan em puc posar a fer qualsevol cosa, d'estar hores i hores endinsat en el meu món. De pensar, d'escriure, de, llegir, de tocar la guitarra amb cascos... de veure una sèrie de misteri, de donar voltes al llit, de maquinar estratègies pel dia a dia, d'editar fotos o inclús, d'ordenar l'habitació fins al punt que l'endemà sembli una altra. Ja sé que tot això pot semblar molt estrany (ha! ha! ha!), però aquests articles d'opinió els escric per la nit i avui m'ha vingut per parlar del procés que faig cada vegada que m'hi poso.

Hi ha una cosa més que no us he explicat, que es la ubicació. M'explico: he estat a París quatre vegades a la meva vida i cada cop que hi torno tinc la mateixa sensació. I és que totes aquestes sensacions es multipliquen per tres mil. No se per què punyetes serà això, suposo que deu ser la suggestió que provoca saber que estàs en una ciutat on jo me la vull imaginar pensant amb gàrgoles, carrers i places petites plenes d'artistes de dia i d'assassins en sèrie per la nit, músics de jazz, la típica venedora de flors que et mira de forma estranya, gats negres per les teulades... Bé, un conjunt d'estímuls que de ben segur em deixarien atrapat cada nit, mirant per la finestra rodona d'algun petit àtic del barri de Montmartre.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarena està quedant atrapat en la seva pròpia teranyina

Publicitat
Publicitat