Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Maria Fauria

Maria Fauria

Almacelles, 1977. Economista. Aprenent i gaudint de la vida mentre dirigeixo amb il·lusió FAURIA ASSESSORS FISCALS. I, alhora, encantada de posar el meu granet de sorra al millor mitjà de comunicació de Lleida.

Opinió

Teniu cinc minuts?

El meu fill forma part de la coral de vailets de l’Orfeó Lleidatà. Fins fa poc no era conscient de la il·lusió que li feia formar-ne part, però ara fa uns dies que n’he pres prou consciència. Recentment, l’Orfeó ha emprès algunes iniciatives que han despertat la il·lusió dels marrecs, com gravar la cançó principal d’una pel·lícula de dibuixos animats o ser ambaixadors de l’encesa de llums de Nadal a la ciutat de Lleida.

Aquesta última iniciativa se celebrava el passat 27 de novembre davant l’Ajuntament de Lleida. Fer de l’encesa de llums un acte festiu aquest any em regirava l’estómac, però posant per davant l’esforç i l’afany dels nens durant setmanes, en cap moment vam renunciar a participar-hi. Què tindrà a veure la poca sensibilitat d’alguns polítics amb una infants il·lusionats per cantar nadales...

Aquella tarda era càlida, però la fredor del moment la convertia en gelada. Sorprenia veure diverses concentracions en un mateix espai, amb diferents reivindicacions però amb un únic enèmic. D'una banda, sindicats reclamant humanitat per aquells que no poden regularitzar la seva situació. D'una altra, els CDR de Ponent demanant llibertat pels nostres presos polítics. I, finalment, la coral de vailets i els entregats familiars desitjant veure els artistes il·lusionats.

Els crits ensordidors no deixaven sentir els nens, una barreja estranya posava de manifest el descontentament general. No n’hi havia per menys, els primers manifestants lluitaven pels seus drets i per un món més just. Els segons, de fet, també. Vergonyoses són ambdues situacions i és el nostre deure fer el que calgui per canviar-les. Que al segle XXI haguem de tolerar injustícies socials i que s’empresoni bona gent, quan l’únic delicte que han comés ha estat respectar el poble català, és per posar-se a cridar fins el més enllà.

Però res justifica la falta de respecte. La màgia del Nadal és patrimoni dels més petits, i això els grans no ho hauríem d’oblidar. Ensenyar-los que hem de lluitar pel que és just no té sentit si no ens respectem entre nosaltres. Explicar-los que ens hem de fer escoltar no s’entendrà si ni tan sols tenim cinc minuts per escoltar-los a ells. Va ser una escena trista i encara em pregunto per què va succeir. Suposo que la desesperació hi té molt a dir. I, creieu-me, jo hagués cridat sense parar, perquè em repugna tot el que està passant. Però eren cinc minuts, només cinc minuts. Teniu cinc minuts?

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat