Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Marta Esparza

Marta Esparza

Enginyera agrònoma. Col·laboro a Rac1. Escric i llegeixo amb igual proporció. Molt del meu país. A aquest ritme amb una vida ja en tindré prou. Tuitejo a @marta_espgon.

Opinió

Si fóssiu els meus amics...

Avui se’m fa especialment difícil escriure aquest article. Fa només unes hores ens assabentàvem que el jutge del Suprem decidia mantenir a la presó sense fiança els Jordis, l’Oriol i el Joaquim. Sí, els  anomeno pel nom de pila. No ho faig com una falta de respecte, sinó tot el contrari. Conec molta gent de tota mena, amics, companys de feina, enemics, gent que m’hi entenc millor i alguns amb qui directament semblem de planetes diferents... no sé ben bé com seria una relació quotidiana amb els Jordis, l’Oriol o el Joaquim, desconec si ens posaríem d’acord sobre on anar d’excursió, o si escolliríem el mateix restaurant. Segurament ens sorprendríem defensant llibres de gèneres oposats, o debatent sobre moltes qüestions obvies per a mi, i no tant per a ells, o a l’inrevés.

Si treballéssim junts discutiríem amb alguns d’ells, probablement, per la temperatura en la qual ens sentim còmodes, per la quantitat de llum que ens cal, per on anar a fer el cafè durant la pausa.

Si els Jordis, l’Oriol, el Joaquim i jo fóssim amics, els exigiria que em fossin lleials, que m’expliquessin els seus problemes, que escoltessin els meus. Els demanaria de compartir taula i conversa. Els felicitaria pel seu aniversari, i els recriminaria si no recordessin el meu. De la nostra relació d’amistat esperaria moments de tota mena, èpoques que coincidim més, i moments, que abduïts per la nostra professió, ens veiéssim menys, però que quan necessités una espatlla amiga on recolzar-me, o un amic amb qui celebrar els encerts, ells hi fossin.

Si els Jordis, l’Oriol, el Joaquim i jo fóssim amics, mai no els demanaria que es deixessin empresonar per defensar els meus drets. Mai no els exigiria que visquessin sense l’escalf de les seves famílies, sense viure el dia a dia dels seus fills i filles, alguns encara molt petits. No se’m passaria pel cap  reclamar que consentissin ser vexats, humiliats i maltractats per garantir que la meva família, de la que jo sí que en gaudeixo diàriament, visqui en un estat de democràcia on la llibertat d’expressió, l’educació i el benestar social passi per davant dels diners, del poder i de la tirania.

Jordis, Oriol, Joaquim, jo mai no us ho demanaria. Ni a vosaltres ni a ningú, però ho esteu fent.  Ho feu per nosaltres. Anhelo, i com jo molts més dels que ells volen i diuen, la vostra tornada a casa. Ho faig des d’un sentiment pur d’amistat i estima. Ho desitjo ben sincerament. A partir d’ara, sempre us diré pel vostre nom de pila. Jordis, Oriol i Joaquim, GRÀCIES AMICS!

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat