Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ramon Pedrós

Ramon Pedrós

Periodista.

Opinió

La sagrada "normalitat" espanyola

La campanya electoral del 21-D, a punt de començar, apareix trufada d’anormalitats. Lògic: no podia ser d’una altra manera si es tracta d’uns comicis que no han estat convocats per qui correspon, sinó imposats pel president espanyol, i que, per tal de fer-ho, ha destituït el president de la Generalitat i tot el seu Govern, a més de tancar el Parlament de Catalunya.

Qui pot reclamar uns comicis "normals" si tenim el president expulsat i mig Govern legítim a l’exili i l’altra meitat –quan escric aquest article– encara a la presó? És "normal" que la Generalitat hagi estat i continuï "intervinguda", que calgui la firma de Madrid per a signar qualsevol despesa, que el ministre de Cultura s’apropiï de l’art del Museu de Lleida, que es mantingui un exèrcit policial aliè al territori o que s’hagin tancat les oficines del Govern català a l’exterior i acomiadat tots els seus treballadors?

Els experts calculen que, a causa de la imposició del fabulós 155, utilitzat per a disfressar un cop d’estat amb la Constitució, han estat decapitats, transformats, invertits o paralitzats gairebé mig miler d’atribucions, activitats o projectes de l’executiu català. El propòsit del 155 era canviar dràsticament de rumb la política de la Generalitat, així com la finalitat de les eleccions, tal com no s’han cansat de proclamar els líders del tripartit constitucionalista, no és altre que "acabar amb el procès i tornar a la normalitat" (Rajoy dixit), és a dir, desterrar per sempre de Catalunya l’anhel sobiranista.

I aquest propòsit –convertit tantes vegades per la història en una falsa il·lusió espanyolista– amaga la quimera de "normalitat" que ens volen imposar. Com si els tres milions i escaig de catalans que volen exercir el dret a decidir poguessin desaparèixer de cop i esvair-se en el no-res.

L’altre dia, el líder del PP a Catalunya, Garcia Albiol, imitant el seu cap, Mariano Rajoy, va dir que l’independentisme ha provocat que aquests comicis del 21-D siguin "estranys" i que a ell li agradaria una campanya electoral "normal", amb candidats "normals" i debats "normals".

No resulta gens difícil saber què considera "normal" el PP. També coneixem que el partit menys votat de Catalunya (això sí, recolzat per Ciutadans) vol convertir TV3 en una televisió "normal", amb periodistes "normals" i una programació "normal" (si algun cop en aquests darrers anys han vist algun informatiu de TVE, ja entenen vostès quin model televisiu consideren normal).

La normalitat del PP i Ciutadans s’aconsegueix, com ells mateixos proclamen, “treballant en la línia del 155”, tancant i enviant el procés als arxius històrics de les sublevacions de Catalunya i laminant els avenços més significatius aconseguits per la Generalitat des de la seva restauració a la mort del dictador Franco.

Voldrien tornar a "uniformar" Espanya, potser en tots els sentits de la paraula, en nom de la sagrada "normalitat" dels espanyols. No volen saber que Catalunya fa tres-cents anys que va deixar de ser normal dins aquest Estat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat