Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Jordi Margarit

Jordi Margarit

Periodista.

Opinió

El sargidor, Inesita i el “canyeru”

El bonisme s’ha instal·lat a les files dels partits autoanomenats "constitucionalistes" i que si en diem "del bloc 155" ens haurem entès millor. Ara resulta que el gran capità IZ (Miquel Iceta) s’adreça al mercat electoral oferint-se com a sargidor. 

Aquest és un terme poc emprat actualment però que té molt a veure amb la feina de les iaies i tietes d’èpoques passades. Allò d’aquell ou de fusta que posaven dins del mitjó per a refer forats tot sargint amb gran art les obertures que segurament les ungles i el fregament continuat de la tela havien malmès. Recosir les esquerdes, diu IZ, que l’independentisme ha provocat a la societat catalana. Per això s’ha fet acompanyar amb restes del naufragi com ho és “espagueti” Espadaler, a qui els mateixos excompanys i excompanyes consideren molt més malgastador que no pas sargidor. No semblaria, doncs, que hagi estat una elecció en sintonia amb els propòsits inicials.
 
Donar suport a ulls clucs als que van signar l’article 155 i d’aquesta manera envair despatxos, comptes i càrrecs institucionals de la Generalitat és, si més no, un altre contrasentit per a qui pretén recosir quan abans ha estripat tot el que ha pogut. Ves que això d’esgarrar IZ no ho hagués fet, precisament, per tenir alguna mena de feina posterior. La política, a vegades, planteja estranys camins i més estranys encara companys de viatge. Fil i agulla per als "compañeros" socialistes i, sobretot, que no falti aquell estri anomenat didal. Més que res per a protegir-vos de possibles punxades.
 
Havíem dit "partits del bloc 155" en plural. Hem parlat del PSC, doncs heus aquí com la candidata de C’s, na Inés (Arrimadas), ha assajat un discurs que pretén traslladar-la de cop a l’endemà de les eleccions. Inés ha dit que vol ser la presidenta de tots els catalans, els independentistes també. Jo, quan aquest diumenge la vaig sentir, em va provocar dues reaccions: la primera va ser un fart de riure i la segona, témer per ella. Ho dic bé, témer que el seu públic no l’acompanyi en aquests desitjos per culpa dels discursos i posicionaments fets fins ara.
 
Algú que ha afirmat, entre d’altres, que “El daño que ha hecho el separatismo a Cataluña es incalculable”, no sé pas si pot generar cap mena de confiança en el votant independentista i, de retruc, l’afirmació que també vol ser presidenta dels independentistes tampoc l’ajudarà a aconseguir una majoria de vots entre el públic unionista. Que potser vol atraure els vots d’exconvergents tous? El discurs radicalment espanyolista de C’s arreu de l’Estat no l’ajuda gens. A més, Germà Gordó i els seus Convergents apunten directament aquest segment. Tranquil·la, Inés, sempre et quedarà aquella cançoneta:
 
Tres hojitas, madre, tiene el arbolé,
la una en la rama, las dos en el pie,
las dos en el pie, las dos en el pie.
Inés, Inés, Inesita, Inés.
Inés, Inés, Inesita, Inés.
 
Exactament, Inés a dalt de la branca, IZ i el PP als seus peus. Bona i real imatge que ens acosten els versets d’aquesta lletra popular castellana –de Castella.
 
I si us hi fixeu, no he parlat del tercer en discòrdia del club del 155: "papissot" Albiol i el seu PP català (?). Forma part del mateix grupet unionista però la diferència amb els altres dos és que per a ell el “bonisme” no compta per a res. El seu és un discurs dur, el “Fot-li canya” com a crit de guerra únic i preferit. Com dient que a ell no l’avança ningú per la dreta.
 
Aquest trio fins i tot arribarien a fer certa gràcia si no fos que són els agents comercials que ens han venut el 155 com a garantia d’ordre i de llei quan només és l’estri totalitari que uns partits autènticament democràtics mai haurien permès. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

Els culs del 21-D

Publicitat
Publicitat