Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Roger Argemí

Roger Argemí

Igualada, 1998. Cantant, compositor, estudiant de periodisme i economia. (Objectiu) i reflexiu. Obsessionat per transmetre la meva manera de veure el món a través de melodies, lletres i ara articles d’opinió. Encara podem fer un món millor.

Opinió

El procés és essencial

No sé què estarà fent vostè ara mateix. Potser està esmorzant, tot prenent un cafetó; o bé és al sofà de casa, relaxant-se després d’un dia dur, mentre repassa alguns articles d’opinió. Intueixo que no té gaires ganes de posar-se a pensar, però sé que em farà el favor. Segons l’Enciclopèdia Catalana, la felicitat és aquell “estat de l'ànim plenament satisfet”. Com se satisfarà plenament? Què ha d’acomplir a la seva vida per ser feliç?

Era una pregunta trampa. Sincerament, no crec que basar la felicitat en l’assoliment d’uns objectius sigui la millor alternativa de vida. És evident que les il·lusions juguen un paper molt important com a incentius en la nostra existència, però sovint ens obsessionem massa amb les metes. I si no hi arribem i ens quedem a mig camí? No som uns éssers acostumats a les frustracions i tenim el mateix dret a ser feliços encara que no aconseguim tot el que ens proposem.

Així doncs, valorem massa poc el camí que recorrem fins a assolir el cim –o, com a mínim, fins a intentar fer-ho. I és que quina gràcia tindrien les pel·lícules si, després de la presentació, no hi hagués nus i directament s’anés al desenllaç? Probablement, la mateixa que la vida. Som éssers imperfectes, i no podem fer-hi res per solucionar-ho, però aquesta característica alhora ens fa més complexes i interessants. El més important en el moment de fer quelcom és que, quan mirem enrere, no ens penedim del que hem dut a terme. I, si ens en penedim, la vida ens haurà donat una lliçó de les seves, de les que tant li agrada donar-nos. Però això també és felicitat: caure, aixecar-se, triomfar i aprendre per tornar-ho a intentar d’una millor manera.

El novel·lista Lev Tolstoi afirmava que “el secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el que es fa”. Encara que ens enfonsem, encara que tot no surti com esperàvem, el camí és essencial i la meta no té cap tipus de valor sense l’esforç que hi hem dedicat per arribar-hi. En el fons, sense il·lusionar-nos no seríem res. Així doncs, intentem-ho, intentem-ho i tornem-ho a intentar, però valorem tot el procés. Drexler diu que “és més meu el que somnio que el que toco”, i Drexler quasi sempre té raó. Somniem, doncs.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

I si estàvem preparats?

Publicitat
Publicitat