Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Ferran Grau

Ferran Grau

Periodista i escriptor.

Opinió

Microconte afectat per la hipoteca

«Els jutjats han executat 430 desnonaments a les comarques lleidatanes durant el primer semestre de 2017, un 15,4% menys que en el mateix període de l'any anterior, segons es desprèn de l'estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)»
                                                                             
    7accents, 18 d’octubre de 2017


La conflagració contra el Virrei continuava. Altres focus insurgents s’havien estès per les contrades i per la costa. Ara bé, les ordres eren molt clares i diàfanes. Calia erradicar els seus germans. Germans, però ensems pirates facciosos, va convèncer-se. Es va estrènyer el cinyell contra el pit per advertir bé el cuir. En certa manera, aquell pessic era un petit correctiu que s’imposava per sentir-se el traïdor d’aquella nau on ell també hi solcava. Atacaria des de dins i des dels budells. Va esmolar bé el punxó amb l’ull predominant. Es va apropar l’acer arran de galta: era fred com freda seria l’empresa. Amb les armes a punt de solfa, l’assalt seria més fàcil i menys dolorós. Ràpid i per sorpresa. Ras i curt. Va apretar fort els queixals per mantenir els nervis a lloc i potser, fins i tot, va notar el gust de les genives rovellades a la boca. Va escoltar una remor de lluny i va comprendre que tan sols li quedava restar a l’aguait per l’imminent senyal. A l’acte, va substituir tot escrúpol per una infinita crueltat. 

–A l’abordatge –va mormolar.

No era pas el pèrfid i contrafet filibuster. No pas. Era el serraller del desnonament.

O el Guàrdia Civil potinejant la impremta. O qui sap, el Policia Nacional atonyinant a la porta del col·legi. O l’obrer d’esquerres fent proselitisme amb la unidad de España. O ves a saber, el periodista escrivint amb la sacrosanta Constitución a la lleixa dels diccionaris i dels codis deontològics. O encara millor, el funcionari de presons ridiculitzant un tal Jordi, Oriol, Raül, Carles, Dolors o Meritxell. O Joaquím o Josep. O renoi, el conseller d’Empresa ruixant amb querosè la seva pròpia República de dret, democràtica i social.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

I si estàvem preparats?

Publicitat
Publicitat