Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Abel Pujol

Abel Pujol

Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, sempre cercant la resposta. Estudiant d'Administració i Direcció d'Empresa, sempre de rebaixes. Però, per sobre de tot, verge, verge extra!

Opinió

Què passarà?

Durant els darrers dies m'he dedicat a penjar certes fotografies a la xarxa social d'Instagram en les quals m'abocava a capturar la breu instantània de diferents paisatges de la meva vida quotidiana. Tancava tant el pla com l'objectiu de la càmera ho feia possible. Retratava el meu entorn buscant l'alçada del seu detall. Carrers, teulades, rajoles, barres de bar; alumini, roca, pedra i fang. 

El procés polític actual, en el qual actuem com a protagonistes, m'ocupa una reflexió constant, gairebé no penso en res més. M'he abocat tant en el tema, m'he xopat de tertúlies, articles, llibres i manifests pro i contra la independència on percebo que contaminen una perspectiva clara sobre la situació de la qual formo part. Molts dels meus amics, amb els quals comparteixo cada dia els racons que m'he dedicat a fotografiar aquests últims dies, m'han cridat l'atenció. No reconeixen cap d'aquells indrets materials quan se'ls mostra en la seva perspectiva més directa. Potser el que necessitem ara és allunyar tot el soroll i calibrar quina perspectiva pròpia adoptem davant la gravetat de la situació i la immediatesa amb la qual de ben segur s'intensificarà. Policies en vaixells, multes milionàries, presó. Si alguna cosa va malament sempre tendeix a empitjorar.
 
El nivell de crispació s'ha instal·lat en les altes esferes fins a tal punt que qualsevol paraula, tant per una banda com per l'altra, és susceptible de ser malinterpretada. L'equidistància davant la violència és un luxe només reservat als que són immensament rics o ignorants. Sembla que el problema sigui tant enorme que ens pot acabar ofegant. La majoria de persones de la meva generació ha viscut d'esquena a la política durant la major part de la seva vida. Fins fa relativament poc, i empesos per la precipitació dels esdeveniments Catalunya–Espanya combinat amb el fet d’entrar en un món laboral precari, no hem acabat d'entendre quines són les polítiques majoritàries, de com ens afecten, de la necessitat de prendre-hi partit, per defensar-les o per transformar-les. La no-declaració d'independència al Parlament per part del president Puigdemont ens va ser presentada pels nostres pares com un exemple de realpolitik.
 
Així doncs, ens volien dir que la renúncia, en principi de forma parcial a l'anhel d'autodeterminació que una part important del conjunt dels catalans van defensar i guanyar de forma commovedora el passat 1 d'octubre, només va servir per mostrar-nos que existeix una cara oculta que en els dies clau realitza trucades els darrers minuts i monitoritza els passos a seguir, tant per una banda com per l'altra? Aquest és al final de tot aquest camí? Seria massa trist.
 
El poble s'ha començat a apoderar i ha anat teixint un relat sorprenent, d'incert final, que deu anys enrere pocs s'avançaven a aventurar. Potser ara és el moment de ser conscients del que s'ha aconseguit fins ara, com a poble. Uns diran que res, els altres diran que gairebé tot, però el que han compartit tots ells és un clam popular en contra de l'ordre establert, en una direcció o en una altra. Una esmena greu però pacífica del gruix de la ciutadania catalana que ja s'ha acostumat a expressar la seva opinió per múltiples canals i a adoptar una posició respecte les grans qüestions que defensen instintivament. Aquest caràcter contestatari és fins ara la fita més gran aconseguida d'aquest procés tan particular.
 
Qüestionar no és res més que començar a entendre. Així, el moment requereix que ens qüestionem a nosaltres mateixos: quin ha de ser el meu rol? Fins a quin punt estic disposat a arribar per a defensar les meves idees? Com reaccionaré davant la injustícia? Són preguntes que potser ens allunyaran una mica del soroll catastrofista exterior i ens recordaran allò que som i allò que volem ser. Estem sols. Així doncs, què passarà els pròxims dies? Només depèn de tu.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

I si estàvem preparats?

Publicitat
Publicitat