Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Jordi Margarit

Jordi Margarit

Periodista.

Opinió

Rajoy, Sí o No?

Ahir ironitzava d’aquesta manera el vicepresident Oriol Junqueras i, de fet, mireu si el plantejament n’és de fàcil: senyor Rajoy, vol dialogar amb la Generalitat Sí o No? Deixi de qüestionar la declaració o no de la independència o si s’ha proclamat la República, la qüestió no és aquesta, el tema és si vol parlar en igualtat de condicions i de govern a govern. Sí o No? El demés són subterfugis i penso que aquí i arreu se n’adonen que vostè, amic Mariano, de parlar, ni n’ha tingut ni en te cap ganes.

Vostè, vinga amb la por. De fet, ja començo a estar fart de tanta por com ens intenten fer de totes bandes. Saben que la por arrela. M’explicaven l’altre dia que aquí mateix, a les comarques lleidatanes, s’havien obert comptes de banc virtuals per atendre la petició de ciutadans que s’enduien els estalvis més enllà de la Clamor. Què vol dir un compte virtual? Doncs que els diners que, per exemple, es treien d’una sucursal d’aquesta banda d’aquí s’ingressaven automàticament en un nou compte de la banda d’allà. Si t’aturaves a mirar el nou número d’IBAN, comprovaves que no només el codi del banc era el mateix, sinó que el de l’oficina original tampoc canviava. Senzillament el compte era virtual. I tot això per què?
 
Doncs perquè la banca sap que tot això és una bafarada, un cop de geni davant d’una situació que es pot viure d’una manera o d’una altra, però que els estalvis que no ens els toquin! I qui els ha de tocar els estalvis? Ningú, però per si de cas i mentre l’ambient no s’assereni passem la bitlletada, poca o molta, a l’altra banda de la ratlla. Els bancs riuen per sota del nas, però no s’estan de fer el que el client els demana encara que faci riure.
 
I així estem, amb veus de por que arriben d’arreu, mentides a dojo que parlen d’odis que s’ensenyen a les nostres escoles i problemes per aprendre i parlar el castellà. Tothom sap que el castellà ningú el parla als nostres carrers, botigues i oficines .... Total, que s’ha desfermat una campanya d’invectives potent. I qui la promou en primer terme? Els anomenats Ciudadanos que passen per la dreta al PP, amb permís d’aquest altre eixelebrat anomenat Casado. Aquest que reclama el final que va tenir Companys per a Puigdemont. Encara sort que Iceta ha dit que el tema de l’escola és una ratlla vermella que no es pot trepitjar, en això és amb l’únic que el PSC no fa seguidisme del PP. Veurem si finalment el PSOE no cau també en aquesta fal·làcia de fa anys i pans.
 
I tot això comptant que per part del nostre sobiranisme les coses s’han fet sense insultar ni mentir ningú. Una organització del referèndum en condicions de clandestinitat amb un resultat fantàstic que només un país amb una gran xarxa social podia resoldre amb eficàcia. Clar, això ha fet molt mal. Si a més hi afegim que picoletos i polis nacionales es van passar fotent garrotades a tort i a dret, tindrem la sensació d’esglai amb la que viu i actua el Govern central i els seus adlàters.
 
Rajoy, vol parlar Sí o No? Llàstima que nosaltres no tinguem un 155 per aplicar-li o ... potser sí.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

I si estàvem preparats?

Publicitat
Publicitat