Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Meritxell Feliu

Meritxell Feliu

Lleida, 1976. Advocada i treballadora de l'administració. Apassionada de la meva terra, l'Aplec, la Seu Vella i tot allò que fa felices les lleidatanes (i alguns lleidatans). No deixo mai de riure, somiar i lluitar pel que crec i m'estimo.

Opinió

Perden les porres, guanya la raó

Després de tota una nit entre veïns i amics custodiant el CAP de Cappont arriba l’hora que tots tant anhelàvem, són les nou en punt del matí i ja ho tenim tot, urnes, paperetes... per poder obrir i començar la votació. Una llarga cua de veïns, tots amb un gran somriure, ens espera per poder exercir el seu dret a vot. Sense esperar ni un segon més procedim a donar inici a la votació entre aplaudiments i llàgrimes d’emoció, per fi el nostre somni és una realitat, malgrat la confiscació de paperetes, citacions electorals, detencions policials sense garanties judicials, malgrat els atacs informàtics i de pàgines web, ho hem aconseguit i el referèndum és una realitat.



Pocs minuts, però, ens va durar aquesta alegria, eren les 09.12 hores quan, de sobte, entre crits i cares d’espant ens avisen que arriba la Policia Nacional. Un desplegament de més de deu furgons envaeixen  tot el carrer Esperança González del barri de Cappont, comencen a baixar els agents dels seus furgons a la caça com gossos rabiosos, no tinc paraules per descriure la sensació que vam viure en aquells instants i l’hora i mitja posterior, encara a hores d’ara se’m cauen les llàgrimes en recordar les imatges de brutalitat policial, mai oblidaré la cara ni la força d’un d’ells, van utilitzar la força per redimir el ridícul d’haver fet impossible la celebració del referèndum d’autodeterminació. Vam poder veure com s’atacaven els drets més bàsics de tota persona humana, a la seva integritat, a la seva seguretat. Vam veure les nostres mares, els nostres amics, veïns, avis, fills ser arrossegats, colpejats, disparats amb bales de goma per voler votar.

Mai pensaves que això et tocaria a tu, tan aviat com van aconseguir dues urnes van marxar passant per damunt de tot el que es trobaven i obrint pas amb els seus trets enmig de gent pacífica, i encara mentre entraven als seus furgons ens ensenyaven el dit del mig... vergonya!!!

Sí senyors, per molt que alguns ho vulguin negar va ser així, i senyor Ros no oblidaré tampoc les seves paraules i que rebutgés condemnar la violència policial, perquè els que vam rebre, recordi, som nosaltres, en aquest cas els veïns de Cappont, que per cert no el vam veure en tot el dia, ni ganes. 

Tot i la reflexió, el mal ja està fet, vam haver de viure tot un dia amb tensió pensant que podien tornar. Arriba l’hora de tancar el col·legi entre aplaudiments, abraçades i el cant dels Segadors, ho hem aconseguit, som uns herois, hi ha hagut una victòria de la democràcia, vàrem demostrar que som un poble molt valent i un poble unit. Vaig poder votar a favor d’una nova república on aquestes coses no tinguin cabuda. Una república que no es cregui propietària dels nostres cossos ni els utilitzi com a arma, perquè tenim veu i no oblidarem mai, mai, el que ens vau fer aquell dia.

La república de Catalunya va arrencar, de facto, el passat diumenge 1 d’octubre. Es va proclamar a tots els col·legis on la policia espanyola o la Guàrdia Civil va colpejar dones, homes, avis i així i tot no van renunciar al seu dret democràtic de votar. 

No tenim por, ho vam demostrar el dia 3 paralitzant el país, i aquest dimarts al Parlament de Catalunya, on el president Puigdemont va optar pel camí més intel·ligent, la via eslovena, l’única opció viable per a Catalunya tenint en compte la pressió internacional. En definitiva, va ser un gest a favor de la negociació, una estratègia per deixar aïllada l’actitud hostil d’un Estat espanyol fidel a la seva històrica tradició repressora i incapaç de dialogar. Amb tot, també els he de reconèixer que declarar la independència i suspendre-la al mateix temps no era el que esperàvem la majoria dels qui fa anys que ens sentim independentistes.

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari
Publicitat

Edi7orial

I si estàvem preparats?

Publicitat
Publicitat