Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Xesc Vidal

Xesc Vidal

Mallorca, 1981. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Professor en comunicació. Coordinador de màrqueting. Això és el que tenc, i el que faig, però no el que sóc, o el que vull ser. D'il·lusions es viu i la meva és escriure i si hi hagués molta sort, viure d'escriure. Utopia? Poder sí, però en el camí per aconseguir els objectius personals hi ha la gràcia de la vida.

Opinió

Entre el blanc i el negre, hi ha el gris

Quan es publiqui aquest article possiblement ja s’haurà aplicat el 155. Segurament quan es publiqui l’article la democràcia s’haurà ressentit, de nou, per culpa dels dèspotes. I potser, fins i tot, hi haurà hagut detencions, o quelcom pitjor. En realitat poden passar moltes coses, ja que aquest dies els esdeveniments corren frenètics, cap a l’abisme.



Sincerament m’ha costat molt decidir com havia de ser aquest article. L’he escrit, l’he reescrit, n’he estripat uns quants (m’agrada la imatge mental d’estripar papers) i, al final, he decidit escriure sobre l’actualitat més actual: el diàleg.

Ara és moda. Ho diu el Govern, amb una DUI suspesa damunt la taula i deixant la pilota al terrat del Gobierno. Ho diu Kofi Annan, ho diu Iglesias, ho diu na Merkel, ho diu Colau i ho diuen totes les veus sensates d’Europa. Però malauradament aquí n’hi ha que no volen sentir a parlar de diàleg. Rajoy no vol parlar, ni Rivera, ni Sánchez, ni Vargas Llosa, ni molts altres que van de demòcrates per la vida, però quan es tracta de democràcia real, democràcia en mans del poble, es tiren enrere. Tenen por a les urnes? Tenen por a la democràcia? Ah no, que és il·legal un referèndum d’autodeterminació! Ah, veus, alguna cosa em fallava. Doncs bé, il·legal, gent del NO al referèndum, no vol dir democràtic. Recordo que Franco tenia lleis. Stalin tenia lleis. Hitler tenia lleis. Castro tenia lleis. Si realment sou tan demòcrates, si realment voleu escoltar la gent, el que s’ha de fer és canviar la llei, i punt. Tanmateix les canvien quan els convé.

També he de dir, però, que quan es desobeeixen lleis per tirar endavant un referèndum (que em sembla totalment correcte desobeir si no hi ha alternativa), també s’ha de saber acceptar quan les coses no surten com un vol. Els observadors internacionals, a través del seu informe final, varen publicar que el referèndum (sobretot a causa de les càrregues policials) no complia amb els requisits mínims internacionals. Per tant, amics demòcrates, el referèndum de l’altre dia no es pot entendre com l’eina final que legitimi la DUI. És més. Ara que és moda Eslovènia, diré que en el seu referèndum hi va participar el 93% de la població. I una altra dada important: no hi ha hagut cap referèndum d’autodeterminació en els últims 25 anys en el qual hagi participat menys del 80% del cens (Escòcia 84,6%, Quebec 93,53%, Geòrgia 90,5%, Croàcia 83,56%, Ucraïna 84,20%, Timor Oriental 98%, Montenegro 86,49% i Sudan del Sud 98%). Creieu ara que la participació de l’1-0 (37,8%) és suficient per emprendre el camí de la DUI? De debò? El referèndum de l’altre dia es pot entendre com una gran demostració de coratge i de valentia de molts catalans, ningú ho pot negar, però acceptar-ho com la panacea que portarà Catalunya a la independència crec que és un error, i sobretot, un error democràtic.

Sé que molts no pensau igual. Molts frissau. A alguns us pot el cor. Ho entenc, però en qüestions tan importants com aquesta no es pot córrer. Eslovènia va esperar sis mesos després del referèndum i malauradament es va produir una guerra, tot sigui dit, de deu dies, sí, però una guerra. Escòcia va estar dos anys i mig debatent amb Anglaterra els termes del referèndum. Ara, on els pols cada vegada es distancien més és al moment de mirar els colors entremitjos. Hi ha vida més enllà del blanc i del negre. Hi ha tot un espectre de colors vàlids, colors que per mi representen la majoria, que s’han de tenir en compte. Ni la majoria són les porres, ni la majoria és la DUI. Però al cap i a la fi només sóc un observador extern (no sóc català ni tampoc puc votar, tot i que vaig anar a defensar les urnes davant el Nostra Llar de Sabadell), que simplement es troba involuntàriament submergit dins el procés.

Solució? Humilment, ja que la meva opinió val ben poc en tot això, crec que el millor era obrir un impàs de diàleg després de l’1-O (sense límit de temps i sense pressionar amb la DUI, ja que tindrà unes conseqüències difícils de manejar) durant el qual s’aconseguissin suports internacionals i més suport interns. Un temps durant el qual s’aconseguís treure del Govern a Rajoy i s’aconseguís realitzar un referèndum com toca (no vull dir pactat, però amb majors garanties i suports). Però tot això, ara, ja poc importa. Tot està en mans dels dirigents, la DUI s’ha declarat i s’ha suspès histriònicament, Rajoy seguirà pel camí de la repressió i el més trist de tot és que, per culpa de governants que no estan a l’altura de les circumstàncies, qui acabarà perdent serà la democràcia.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Què diuen aquests?!

Publicitat
Publicitat