Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Dani Martínez

Dani Martínez

Zaragoza, 1989. Realizador audiovisual y periodista (también audiovisual). Apasionado de la ciencia ficción y la fotografía cinematográfica. En la vida aspiro a tener algún día un monopatín volador.

Opinió

Bon 'cropping'!

Obro els ulls per primer cop en dues hores. O això crec. Miro el rellotge del mòbil i la meva percepció de la realitat fa un gir brusc. Començo de nou...

Obro els ulls per primer cop en quinze minuts. Sembla que la culpa del meu insomni és d'una turbulència. 30.000 peus em separen a mi i a 150 persones més de terra ferma. Tinc una gana de mil dimonis i em dirigeixo a la ciutat més contaminada del món. Parada prèvia i obligada al paradís per a les butxaques trencades.

Un so estrident seguit d'una veu que no entenc, però al final sí, m'avisa que la companyia amb què volo disposa d'un ampli catàleg audiovisual. Tot ben endreçadet dins de la pantalla que tinc davant dels meus nassos. "Això ja ho veurem...", em dic a mi mateix en veu baixa per simular una conversa que en realitat no existeix. "Doncs és veritat...", pronuncio de nou cap a mi, tot deixant constància de la meva assídua desconfiança cap al món. L'alemany que s'assenta al meu cantó em sent. Li concedeixo el rol de testimoni.

Bé, doncs sí. Encenc l'aparell i connecto els auriculars. Després d'empassar-me a la força diversos anuncis de marques d'automóvil de les quals mai no havia sentit a parlar, comença Captain Fantastic. El visionament fa que m'adoni de dues coses: la primera és que el meu nivell de listening és millor del que m'esperava i la segona és que la cinta està "croppejada" d'un gloriós Cinemascope de tota la vida a un cada cop més escàs i televisiu 16:9. En resum, ens estan robant imatge. El cropping acostumava a ser una pràctica bastant habitual en televisió. Sobretot fins a finals dels anys noranta, quan la majoria de televisors del mercat tenien un format de pantalla més quadrat (4:3). Mitjançant aquesta horrible tècnica, els canals de televisió s'asseguraven que la imatge omplís el marc complet de les nostres pantalles, fent així més bonica la pel·lícula, donat que l'obligat ús de la nostra imaginació es convertia en clau per omplir de somnis i històries increïbles aquelles franges laterals de la imatge de les quals ara se'ns havia privat.

Ara de debò... Per fortuna, això ha canviat, o almenys en el que a televisió es referei. I és que parlar del sector transport és entrar en terrenys pantanosos. El temps sembla haver-se aturat a finals dels noranta, potser a causa de l'efecte 2000 o vés a saber, entre vagons de tren i seients d'autobús, fins i tot en prestigioses aerolínies de tot el món. Un enigma per desxifrar. Un desafiament per a la lògica al qual avui m'enfronto totalment desarmat. Podríem aplicar aquí la mateixa regla que regien les teles dels noranta. Les pantalles d'avió són 16:9, per tant, un crop a aquest format podria funcionar. És llavors quan decideixo tornar a visionar Saving Private Ryan. Les regles del joc tornen a canviar. L'aplicació del crop sembla perdre aquí qualsevol tipus de sentit, si és que en tenia algun. Em trobo ara davant d'una còpia del film en 4:3, quan el seu format original és alguna cosa semblant al 16:9. Amb això ja no estem parlant només de voler omplir el marc de la pantalla, és que ara veig franges negres als costats de la pel·lícula d'Spielberg. Parlem de quelcom que va més enllà de tota lògica matemàtica. Conspiració mundial? Una simple qüestió de copyright? El temps ens sabrà donar la resposta. O no.

Una amiga em feia veure la semblança entre veure d'aquesta manera Saving Private Ryan i intentar apreciar un bonic paisatge oriental a 30.000 peus d'altura a través d'una finestra bruta d'avió i des d'un seient central... Bon cropping! Vull dir... bon viatge!

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat